Roses i les àgores virtuals

Les xarxes socials són la nova àgora on es concentren la majoria dels debats socials i polítics. A Roses, és molt habitual que la política municipal es discuteixi als grups de Facebook i, fins i tot, en algun perfil d’Instagram on les eleccions del mes de maig estan animant gran part d’aquests fòrums. Els espais virtuals s’han convertit en llocs de trobada informal que s’autogestionen i són molt útils per compartir les preocupacions de la ciutadania, però que, si s’utilitzen malament, acaben generant l’efecte contrari provocant molta crispació. De fet, no és cap secret que molts d’aquests grups darrerament han anat acumulant debats molt encesos. Són entorns complexos de gran polarització ideològica que acaba generant un efecte eco on els mateixos algoritmes d’aquestes xarxes busquen l’aïllament de pensaments.

Estem vivint una situació difícil a escala econòmica i social i és molt important posar sobre la taula els problemes reals sense caure en populismes o lluites dialèctiques que no porten enlloc. I crec que malauradament gran part d’aquestes xarxes han acabant convertint-se en plataformes de molta confrontació que no aporten valor, i són únicament eines per amplificar rumors i xafarderies. A Roses, hi ha molta tradició pel debat, especialment en època electoral. Fins i tot abans de l’auge de les xarxes socials ja es creaven pàgines web o revistes amb fòrums de discussió especialitzades en política municipal; o, fins i tot, s’han creat associacions de debat, que malauradament no han reeixit. Fidels als orígens grecs, els rosincs sempre ens hem caracteritzat per entendre amb passió la discussió sana, tot i la divergència d’opinions. Per tant, no ens podem permetre caure en el fet de malmetre la nostra convivència a través dels grups de Facebook i recuperar la moderació, el sentit comú i el respecte per les opinions contràries.

Ens esperen un parell de mesos ben animats on les eleccions municipals ho impregnen tot i avui encara som a temps d’assumir un contracte social pel respecte i la construcció col·lectiva del nostre poble des d’allò que ens uneix. Tant dins com fora de les xarxes, òbviament.