Tramuntanades

Menys és més

"Sabem que, per moltes renovables que s’instal·lin, no serà possible sortir de l’atzucac si no som capaços de reduir consums, d’aplicar-nos la bonica idea del «menys és més»"

Maria Crehuet

Maria Crehuet

Sabem de sobres que no podem continuar creixent infinitament en un planeta finit, però la paraula decreixement ens planteja problemes perquè la veiem en negatiu, de retrocés d’una societat que ha avançat molt i ens diem... i ara què? Hem de retrocedir? Tornar a les cavernes? O almenys això creiem. I sí que és cert que aquesta societat ha avançat molt, sobretot dins l’àmbit tecnològic, però ha retrocedit a escala humana, de comprendre que tot està entrellaçat i que no es pot ignorar l’entorn que ens acull perquè, si ens el carreguem, el que ens carreguem és el nostre propi hàbitat i no trigarem gaire –de no rectificar– que ens carreguem també aquesta societat tan avançada... tecnològicament.

Així doncs, queda clar que hem de decréixer tant sí com no... I buscant una paraula o frase que digués el mateix però que fos més amable, més comprensible, més convincent, amb més capacitat de convidar a canvis d’actitud, una amiga em va dir: menys és més. L’expressió «menys és més» s’atribueix a l’arquitecte Mies Van Der Rohe (1886-1969) i va inspirar el moviment minimalista. El minimalisme, en el seu àmbit més general, és la tendència a reduir les actuacions al fet essencial i útil, evitant decoracions en excés i deixant de banda qualsevol element sobrant. Però sembla que la idea, que ve de ja fa uns quants anys, es va quedar en el camp artístic i arquitectònic perquè, en aquests darrers temps, el que precisament ha dominat ha estat produir, consumir i generar residus en excés.

I així ens trobem ara, en una cursa boja cap al no-res i sembla que portem una inèrcia que no ens deixi parar. I ara volem seguir fent el mateix però amb aerogeneradors i centrals fotovoltaiques, I sabem que, per moltes renovables que s’instal·lin, no serà possible sortir de l’atzucac si no som capaços de reduir consums, d’aplicar-nos la bonica idea del «menys és més».

I és que, pensant-ho bé, se’ns presenta una interessant època en la qual podrem descobrir el plaer de viure amb l’imprescindible, de quedar-nos amb els objectes essencials i de comprar amb consciència, ja que si no, el rol de propietari i possessió es capgira i són els objectes que tenim de més els que acaben posseint-nos.

Així doncs, tinguem bons moments viscuts en harmonia en lloc d’un munt de coses sense temps per gaudir-les. «Menys és més!».