La mobilitat del futur

És vital conèixer la realitat per a poder prendre decisions des de la consciència i la reflexió, ja que si el que fem és amagar el cap sota l’ala i (auto) enganyar-nos mai no podrem posar remei als problemes que ens envolten. En aquest sentit, celebro que s’estigui posant sobre la taula el debat sobre la mobilitat i l’emergència climàtica des del reconeixement de la conflictivitat i la consciència que seran temes cabdals en la Figueres (i la societat) del futur.

És molt important que siguem especialment curosos a l’hora de parlar de les necessitats de la ciutat i la forma de resoldre-les. La mobilitat ja és un tema molt difícil d’abordar, si, a més, a aquest li sumem els reptes que li suposa l’emergència climàtica, desfer aquest estrallat comença a ser molt complex. Per això, el primer que ens cal fer és adonar-nos de quina ciutat necessitem.

El primer que a tots i totes ens ve al cap és la idea de la ciutat del futur i que s’adeqüi a aquest. Tots volem que Figueres sigui una ciutat pionera davant els reptes futurs i que sigui agosarada a l’hora de (re) pensar-se. Hem de deixar d’ancorar-nos a models caducs que es basen en un suposat creixement infinit. Serem pioners si, entre tots i totes, tenim la capacitat de dissenyar una ciutat pensada per als veïns i les veïnes i que tingui molt present el context d’emergència climàtica. Quan la presa de decisions es basi en el benestar de tots els veïns i veïnes i, alhora, en la sostenibilitat mediambiental aconseguirem tenir una ciutat que estigui encaminada a desfer tot aquest estrallat.

En conseqüència, quan des de la CUP ens imaginem la Figueres del futur i volem esdevenir aquesta ciutat moderna, no compartim les apostes que estan tirant endavant la resta de partits municipals, ja que creiem que estan perdent de vista aquests dos eixos principals. És evident que les vies de tren són un problema a resoldre a l’hora de construir aquesta ciutat de la qual parlem, però el cost que estan disposats a pagar per eliminar-les ens sembla desmesurat i, sobretot, pensem que no s’estan esgotant totes les vies per aconseguir les solucions que la ciutat realment necessita (que hi són).

Que Figueres continuï tenint estació de tren al centre (no cal dir que l’estació intermodal que proposen seria a Vilafant), en el context d’emergència climàtica, és quelcom imperatiu com a ciutat i com a capital de comarca. Les ciutats del futur han de posar els seus veïns i veïnes al centre de les decisions i han de permetre que tinguin tots els serveis possibles a l’abast (actualment el 60% dels viatgers de l’estació de tren hi accedeixen a peu), ja que en el context d’emergència climàtica la forma com ens mourem canviarà.

Haurem de fer que la ciutat sigui un espai en què els vehicles motoritzats privats siguin residuals i caminar cap a una Figueres pacificada i amb una vida al carrer molt més segura, molt més sostenible i on es pugui recuperar aquest espai públic per compartir-lo entre tots i totes i adaptar-nos als nous contextos. El transport públic i el seu model seran una peça molt important per aconseguir-ho.

La Figueres moderna que volem no es pot permetre que per esborrar una cicatriu obrim una ferida que probablement no tindrà cura.