Allò que ha de venir

Mentre sovint ens preocupem per determinades coses, n’hi ha d’altres que, a poc a poc, fan camí i ens porten com a col·lectiu a un carreró sense sortida. Enguany, l’índex de pluges a l’Empordà és el més baix des de principis del segle XX, o potser des que hi ha registres. Aquesta frase d’excepcionalitat: «des que hi ha registres», darrerament la sentim molt i em temo que continuarem batent rècords.

El pantà de Darnius - Boadella es troba amb poc més d’un 30% de capacitat, i estem de sort perquè n’hi ha – Sau, per exemple, que la seva situació és crítica–. Això ha comportat establir unes fèrries restriccions que, per ara, afecten 22 municipis empordanesos i més de 200 de tot Catalunya. Els agricultors comencen a pensar altres conreus als tradicionals, com el blat de moro, per poder ajustar-se a aquesta nova realitat de manca d’aigua potser per un període llarg de temps.

Tot indica que allò que havia de venir, ja ha arribat. Algunes veus comencen a dir que potser ens trobem davant el que haurà de ser la nova realitat quotidiana, en la qual el consum d’aigua estarà limitat per llei a uns dies per persona i dia; fins i tot que això només és el començament.

Arribarem, en unes quantes dècades, a viure en un món similar al que ens relatava el director de cinema australià George Miller sobre un futur apocalíptic a Mad Max (1979) o el mateix Kevin Reynolds en una irregular cinta de 1995 com Waterworld, història que planteja que s’han fos els casquets polars i la terra ferma ha desaparegut? Aquestes pel·lícules, futuristes amb aires de redefinir el gènere western, podia semblar inversemblant quan es van estrenar, però avui en dia llegint el diari, pot esdevenir una opció més.

La gestió de l’aigua serà cada vegada més complexa i la seva escassetat o abundància pot representar canvis socials o econòmics greus; sempre hi ha qui els sembla bé, perquè creuen estar en el costat adequat, però el que no veuen és que allò que ha de venir, afecta tant a grecs com espartans.