Rotondes de la vergonya

Vivim en la societat del segle XXI, globalitzada, avançada, oberta de mires, que ha après a conviure barrejant costums i religions, on les fronteres comencen a ser línies més imaginàries que reals. A casa nostra, a més, en un territori legislat per tres governs, el de grans mires, el que més mana i el de casa. Però cap dels tres no ha estat capaç de fer una normativa que, en els nous temps que vivim, reguli la prostitució, atengui les dones i homes servidors del sexe, els doni suport, els allunyi de les màfies i trobi, als que vulguin, una sortida professional diferent.

Suposo que ja ho heu vist, ha sortit una mica el sol, i ja tornem a veure les rotondes empordaneses ocupades per noies fluixes de roba que ofereixen el seu cos als conductors.

Una vergonya que ens porta a les clavegueres de l’espècie humana i que dona una imatge més que deplorable del nostre país.

El més preocupant de tot és que la majoria d’aquestes noies, sovint nenes, no ho fan per pròpia voluntat, cosa que seria respectable, sinó per obligació, manipulades, extorsionades i amenaçades per mafiosos que controlen el negoci i s’enriqueixen mentre elles malviuen.

I, a tot això, hem d’afegir els locals que, sota llicències disfressades, fan una activitat coneguda per tothom, però immunes a ulls de la justícia.

Vivim temps de canvis, estem immersos en un bombardeig informatiu sobre la igualtat de sexes, amb campanyes mediàtiques, totalment justificades i necessàries, càstigs exemplars que ocupen noticiaris i que serveixen, indubtablement, per prendre consciència de les injustes situacions que es viuen i per educar el jovent. Però, resulta que aquest mateix jovent és testimoni directe de tot plegat, quan passa per les rotondes amb el cotxe dels pares. I ningú no mou fitxa en un problema que no és estètic, com potser alguns ens volen fer creure, sinó que amaga un drama personal, per a unes dones que necessiten tanta protecció com les maltractades, tanta sanitat com les abandonades i tanta educació com les nouvingudes.

Ara que venen unes eleccions i com passa cada cop que es posen urnes, tots s’afanyen a fer feina endarrerida i a ventar-se del que s’ha fet, però encara cap dels estaments governamentals, de cap color polític, ha fet mai res per acabar amb aquesta vergonya, que ens disminueix com a societat.