Silencis còmplices

Sempre he pensat que cal pujar a la muntanya per veure millor els camins de la plana. En el nostre Empordà, hi ha mil indrets per veure la plana, el golf de Roses... Ara que em miro el Montgrí des del Baix Empordà, el veig com una petita muntanya que ens ofereix, a banda i banda, una àmplia planúria i una Costa Brava admirable, des del cap de Creus fins al cap de Begur.

Del 20 de febrer al 3 de març, he anat a Gàmbia, tema d’un proper article; i quan marxo lluny, em miro Europa i Catalunya des de la distància, i hi veig, per contrast, aspectes que sovint em queden amagats. Per exemple: hem d’estar al costat dels indians o dels indis; amb els negrers o amb els negres?

Fa uns dies (del 31 de gener al 5 de febrer), el papa Francesc va visitar la República Democràtica del Congo (RDC) i Sudan del Sud. La premsa en va parlar poc, i encara menys dels missatges que els/ens va deixar. Va dir solemnes veritats, que ens haurien de fer caure la cara de vergonya.

Silenci gairebé total. Silenci ominós, delictiu i, per tant, còmplice. Els grans grups mediàtics del món (i nacionals) no s'estan fent ressò de la visita del papa Francesc a l’Àfrica. Primer, a la RDC i, després, a Sudan del Sud. Més encara, oculten sistemàticament les denúncies que efectua. Denúncies clares, contundents, profètiques contra el món occidental i les grans potències (EUA, la Xina o Rússia) que estan exhaurint Àfrica i sembrant explotació, destrucció i sang a dolls.

Ho va explicar Francesc amb la paràbola dels diamants tacats de sang: «El verí de la cobdícia ha ensangonat els vostres diamants. És un drama davant del qual el món més desenvolupat tanca sovint els ulls, les oïdes i la boca». Ho va escenificar, rebent les víctimes de la guerra de l'Est de la RDC, que van dipositar davant el crucifix i al costat del Papa els matxets amb els quals van assassinar als seus familiars.

Va clamar amb paraules clares, contundents, sinceres, emocionades i evangèliques contra el «silenci còmplice» de la comunitat internacional. Amb titulars com aquests:

«Posin fi a la guerra. N’hi ha prou d’enriquir-se a costa dels més febles amb recursos i diners tacats de sang!». I va afegir: «Condemno la violència armada, les massacres, els abusos, la destrucció i l'ocupació dels llogarets, el saqueig de camps i bestiar, que es continuen perpetrant a la República Democràtica del Congo. I també l'explotació sagnant i il·legal de la riquesa d'aquest país, així com els intents per fragmentar-lo per a poder-lo controlar».

«És la guerra deslligada per una insaciable avidesa de matèries primeres i de diners, que alimenta una economia armada, la qual exigeix inestabilitat i corrupció. Quin escàndol i quina hipocresia: la gent és agredida i assassinada, mentre els negocis que causen violència i mort continuen prosperant».

«No podem acostumar-nos a la sang que corre en aquest país des de fa dècades, causant milions de morts sense que molts ho sàpiguen. Que es conegui el que està passant aquí. Que els processos de pau que estan en marxa, els quals encoratjo amb totes les meves forces, es recolzin en fets i que es mantinguin els compromisos». «No toquin la República Democràtica del Congo, no toquin l'Àfrica. Deixin d'asfixiar-la, perquè Àfrica no és una mina per a explotar ni una terra per saquejar».

«Ens hem embarcat en aquesta peregrinació ecumènica de pau després d'haver sentit el crit de tot un poble que, amb gran dignitat, plora per la violència que sofreix, per la constant inseguretat, per la pobresa que el colpeja i pels desastres naturals que el turmenten».

«Perquè aquesta terra no quedi reduïda a un cementiri, sinó que torni a ser un jardí florent, els prego, de tot cor, que acullin una paraula senzilla, que no és meva, sinó de Crist. Ell la va pronunciar precisament en un jardí, en el Getsemaní, quan, davant el deixeble que havia desembeinat l'espasa, va dir: ‘Prou’».

«Que sigui per a tots una ocasió per a rellançar l'esperança; que cada ciutadà pugui comprendre que ja no és temps de deixar-se portar per les aigües malsanes de l'odi, del tribalisme, del regionalisme i de les diferències ètniques; és temps de navegar junts cap al futur».

«Que s’involucri més, fins i tot en els processos polítics i de decisions, també a les dones, les mares, que saben com es genera i es conserva la vida. Que hi hagi respecte cap a elles, perquè qui comet violència contra una dona, la comet contra Déu, que d’una dona va prendre la carn».

«Trànsits il·lícits de diners, trames ocultes per a enriquir-se, negocis de clientelismes, falta de transparència: aquest és el fons contaminat de la societat humana, que impedeix que els recursos necessaris arribin on és més necessari».

«Ha de detenir-se el tràfic d'armes que, malgrat les prohibicions, continuen arribant a molts països de la zona i també al Sudan del Sud. Aquí es necessiten moltes coses, però certament no hi ha cap necessitat de més instruments de mort».

Silencis còmplices que clamen al cel.