Dimarts gras

A tot tren

"Sigui com sigui, penso que és una gran fita a celebrar el fet que desapareguin els passos a nivells que tantes molèsties i accidents ens han portat des de sempre als ciutadans"

Lluís Batlle

Lluís Batlle

A ben pocs mesos vista de la cita electoral, ens anem a dormir un dia amb l’alegria de pensar que els passos a nivell de Figueres deixaran d’existir. I com bé sabem els figuerencs, no és aquesta la primera vegada que això ens passa, i vet aquí els nostres rostres d’incredulitat a l’hora de sopar mentre comentem la notícia.

Que sí, que sembla que aquest cop va de debò, si hem de fer cas de la posada de llarg que acompanya la informació amb roda de premsa inclosa del secretari general d’Infraestructures de l’Estat –jo no sabria com fer cabre una denominació tan llarga del càrrec a les seves targetes de visita– acompanyat de les nostres patums locals.

Un hauria volgut que l’estació de tren romangués soterrada al centre de Figueres i, a ser possible, compartint instal·lacions amb la gran velocitat. No cal anar gaire lluny per veure que hi ha ciutats, com Girona, que ho han aconseguit. Suposo que el pressupost no donava per a tant i, en el fons, ja teníem indicis que això seria així des del moment que per anar a agafar l’AVE hem d’anar a Vilafant.

Sigui com sigui, penso que és una gran fita a celebrar el fet que desapareguin els passos a nivells que tantes molèsties i accidents ens han portat des de sempre als ciutadans. L’alcaldessa diu que «retirem cicatrius per poder ordenar», i jo diria que els passos a nivell més que cicatrius són profundes xacres instal·lades en les nostres vides que esperem que un cop guarides ens deixin la menor de les cicatrius possibles, per bé que conviure amb els vestigis de les ferides moltes vegades no és tan dolent com pugui semblar, ja que ens recorden allò que ens va succeir i vam aconseguir superar.

Mai agrairem prou a l’exalcalde Joan Armangué que aconseguís fer aturar l’AVE a l’Empordà. Us ho diu un dels que ha criticat en moltes ocasions la seva gestió, i admeto que era dels que somreia amb condescendència quan es deia que l’estació de l’AVE arribaria. Per això em fan una mica de rabieta les persones que li volen treure mèrit dient que tot estava negociat i que l’alcalde no va fer gairebé res. La qual cosa no vol dir que no entengui que darrere les grans decisions hi ha un ingent treball de moltes persones de diferents partits i colors al llarg del temps.

Tanquem els ulls, encreuem els dits i que tot vagi com ha d’anar. Però, de moment, avui toca felicitar la nostra alcaldessa i el seu equip de govern per un sensacional assoliment per a la nostra vila.