Aniversaris

Els aniversaris són bona excusa per a celebrar coses, per a recordar-ne d’altres que no són de bon celebrar, o per organitzar jornades, conferències, concerts o el que correspongui. En el diccionari, del sinònim d’aniversari, efemèride, en diu: «On és recordat un fet notable esdevingut en aquella data».

Avui, quan escric, és 24 de febrer i fa un any de la guerra d’Ucraïna. I, evidentment, no és una data per a celebrar, ans bé per a reflexionar, si és que la nostra reflexió serveix per a alguna cosa en aquests debats a alt nivell entre... i no sé ben bé entre qui, o entre què.

Hi veig implicat el ministeri de la guerra dels EUA, o potser les empreses de fabricació d’armament si és que no són una mateixa cosa. Hi veig la prepotència d’un president rus que sembla més aviat un tsar passat de moda. Hi veig interessos econòmics en el camp de l’energia i també en el de la reconstrucció d’un país que estan ensorrant. I penso que les cases i els carrers es poden reconstruir, però, què passa amb les vides perdudes? I les malmeses? Qui pot restaurar tanta malura? No obstant això, també hi veig implicada la Unió Europea i amb ella la majoria de països que en formen part i que han incrementat els seus pressupostos de «defensa» per ajudar el país envaït. Però, sincerament, no tinc massa clar qui va ser el primer provocador d’aquest fet i si es podia haver evitat. O si tot l’engranatge del sistema capitalista –a totes bandes– no estava més que preparat per a assolir uns interessos completament aliens a la població. I no sé si ho aclariré mai.

Avui dia, amb la Viquipèdia, pots posar una data i et surten totes les efemèrides registrades des de temps força reculats. Hi he posat 24 de febrer, i entre un munt de coses ocorregudes en aquesta data, hi ha aquesta: tal dia com avui del 1958, el filòsof Bertran Russell llença, des de Londres, la campanya pel desarmament nuclear. Una qüestió molt candent, ja que aquesta setmana que ve, del 27 de febrer al 3 de març, l’ONU celebra la Conferència de Desarmament... S’aconseguirà alguna cosa?

Ahir, 23F, va ser també una data per recordar. Una colla de guàrdies civils van irrompre al Congrés dels Diputats de Madrid, amb la idea d’un cop d’estat per a implantar una dictadura militar i acabar amb la jove democràcia espanyola. Per sort una sèrie de circumstàncies van fer fallir l’intent. També hi ha efemèrides agradables, però avui no en veig cap.