Tot passa dues vegades

L’agost de 1975, tres mesos abans de la mort de Franco, a les roques de la platja de la Fosca mor ofegat el pare de la Clara, la coprotagonista de la novel·la Tot passa dues vegades, de Pilar Francès (Brau edicions, Figueres 2022). La viuda, amb els sogres, i la Clara, amb pocs anys «fugen» a Barcelona, per oblidar.

Ella, amb la carrera de Filologia catalana, i «dedicada al bell art de l’escriptura», torna a l’Empordà (al carrer de la Caritat, de Palafrugell) quan es casa amb en Pau.

La contrapart és a Girona, a la Casa Sunyer, on Margot Sunyer, neta i besneta de rics ebenistes, gestiona una galeria d’art que el seu pare va inaugurar. Afers foscos neixen, com en un thriller, entre les dues famílies. I, tot passa dues vegades, i sembla que tot sigui veritat, tot i que en la primera pàgina llegim: «Res del que llegiràs a partir d’ara no és cert. Tot és inventat».

El passat es farà ben present a partir dels set quaderns de la saga dels Sunyer, amb belles descripcions de Girona, la platja de la Fosca o Palafrugell; el passat tornarà per canviar les seves vides, fins al punt que res ja no serà el mateix. Una trama propera, marcada per la mort del 1975, que retrata una Girona de contrastos que havíem conegut els que en aquell moment teníem consciència del que era la vida.

Vaig saludar l’autora, Pilar Francès (Sant Feliu de Guíxols, 1966), a Ca la Pruna la Casa de Cultura de Pals, el 16 de desembre de 2022, quan va venir a presentar un seu treball de memòria històrica: Pals: guerra civil, franquisme i repressió (1936-1947), editat per l’Ajuntament de Pals.

El gener de 2019 l’editorial Gregal li va publicar Quan calmin els mals vents, tornaré, una primera novel·la testimonial, la biografia del seu avi patern, un mariner republicà exiliat a França més de trenta anys.

Arran d’aquesta publicació i de la recerca que va fer, es dedica a temes de memòria històrica, per reivindicar les vides dels protagonistes de la Guerra Civil, unes vides plenes de dolor, de solitud, de misèria i de silenci.

Aquell dia li vaig demanar una dedicatòria del llibre que acabava de presentar, per un amic comú, historiador figuerenc; i, amb molta amabilitat i un bell somriure va escriure: «... un nou treball de memòria històrica emotiu i colpidor. Amb afecte. Pilar».

El 3 de febrer, la Pilar va tornar a Pals per fer la presentació de la seva primera novel·la de ficció, Tot passa dues vegades, guardonada amb el V Premi Empordà de Novel·la 2021. I, tot i que el desembre passat va omplir de gom a gom la sala de Ca la Pruna, aquesta vegada, a proposta dels pocs que érem a la presentació, vàrem anar a fer una presentació-diàleg a la terrassa del restaurant La Vila.

La conversa va ser molt interessant, amb detalls personals que ben possiblement no s’haurien parlat en una presentació més formal. La dedicatòria que va fer del meu exemplar hi posa una síntesi de la novel·la: «Una novel·la de ficció, amb dues dones, un home, i mil secrets amagats».

Els «secrets amagats» no us els desvelaré. Ja fareu vosaltres mateixos la «recerca» llegint el llibre: us l’aconsello, si us agrada llegir novel·la de suspens, fins a l’última pàgina. La Pilar fa servir el «bell art de l’escriptura» per a posar el mot encertat, l’adjectiu precís, la tensió necessària per fer que el lector frueixi de la lectura.

L’article que Josep Pla en el volum El meu país comença amb: De vegades penso en Palafrugell, hi fa aquesta descripció de Palafrugell: «És un poble que no està per galindaines ni per orgues. La gent hi és molt sociable, mentre la sociabilitat no sigui una càrrega. Hi sol tenir un excel·lent paladar.»

També, la Pilar, en la seva novel·la ens presenta bonics paisatges de la Costa Brava, així com bons plats maridats amb excel·lents vins, que ben segur agradarien a Josep Pla en els seus àpats al Motel Empordà.

A vegades les coses passen més de dues vegades.