L’implant coclear, un aliat per pal·liar la sordesa

La sordesa o hipoacúsia pot estar present des del naixement o ser adquirida, temporal o definitiva i unilateral o bilateral. És el dèficit sensorial més freqüent i quan afecta nadons i infants pot repercutir en el desenvolupament intel·lectual, emocional, motriu, del llenguatge i social, privant-los de dur a terme una vida normalitzada. Cal fer-ne el diagnòstic tan aviat com sigui possible i posar-hi remei. En joves i adults, també és molt important diagnosticar-la i pal·liar-la. El risc d’exclusió social també els amenaça.

Se sap que un infant o un adult és sord quan davant la sospita se’ls practica una audiometria. El cribratge en nadons es fa en la maternitat, utilitzant la tècnica dels potencials evocats auditius automatitzats. Se’ls col·loquen uns auriculars a través dels quals s’envien estímuls sonors i uns elèctrodes, que registren la resposta auditiva. El cribratge ens diu a quins infants se’ls ha de fer més proves per diagnosticar una possible sordesa. Si la primera prova, feta a la maternitat, no surt bé, es repeteix al mes de vida. Si no la supera, es deriva l’infant a la Unitat de referència de la hipoacúsia i, si aquesta la confirma, s’instaura el tractament precoçment.

Per pal·liar-la, disposem de recursos tecnològics específics segons el lloc on es localitza la lesió i el seu grau d’afectació. Hi ha l’audiòfon, que mitjançant l’estimulació per via aèria vol compensar la pèrdua auditiva. En segon lloc, hi ha l’estimulació per via òssia, mitjançant l’implant de conducció òssia BAHA, que es col·loca quirúrgicament per sobre de la zona del pavelló auditiu. Quan s’ha integrat dins l’os, es col·loca l’audiòfon sobre la columna integrada. El tercer actua per estimulació de la via auditiva. És l’implant coclear. Aquest és un aparell electrònic que transforma els senyals acústics en elèctrics i aquests estimulen el nervi auditiu. El receptor-estimulador i els elèctrodes es col·loquen quirúrgicament internament i el processador extern s’adapta al cap d’un mes de la cirurgia. Cal una programació individualitzada que la fa un professional expert en activació i programació clínica. Quan es col·loquen de forma bilateral, es millora la qualitat del so i s’identifica molt millor la seva procedència.

Altres recursos medicoquirúrgics són la reconstrucció del timpà o la reparació dels ossets de l’orella mitjana si estan afectats.

Per als infants amb dèficit auditiu, hi ha recursos educatius. En el CREDA, atenen els alumnes amb deficiències auditives i/o trastorns del llenguatge i la parla, així com als centres docents i a les famílies. Ofereixen valoració auditiva, orientació psicolingüística i psicopedagògica, atenció logopèdica i assessorament a mestres i professors i orientació a les famílies. Per entendre millor una conversa, és molt útil la lectura dels llavis, la de la parla (observar la cara, la postura, els gests i el to de veu per entendre millor el que es diu) i, en casos concrets, la llengua de signes. 

Malgrat els avenços en el cribratge, el diagnòstic precoç i el tractament especialitzat individualitzat també precoç, la persona sorda, tot i que hi senti gràcies a la tecnologia, continua sent-ho, per tant, sempre ens posarem de cares quan hi parlem.