Ràdio enamorats

La setmana passada va ser el dia dels enamorats, concretament dilluns. I no vaig errat, no em refereixo a l’ensucrat i poc nostrat Sant Valentí, sinó del dia d’abans, el 13 de febrer, data proclamada per la UNESCO des de 2012, per celebrar el dia mundial de la Ràdio. Aquest dia no va haver-hi cors vermells travessats per fletxes, ni Cupidos amb ales, sinó una festa d’amor a les ones hertzianes.

Un mitjà nascut a finals del segle XIX, amb la polèmica de si d’atribuir-lo a Guillermo Marconi, que va fer la primera retransmissió o a l’amo de la patent, el serbi Nikola Tesla. Però sigui com sigui, la radiofonia, des que va començar a comercialitzar-se a principis del segle passat, va arribar per quedar-se i sobreviure a invents més complets com la televisió o internet. Segur que molts recordeu els grans aparells de fusta de casa dels avis, amb un gran dial i dues rodetes, que a través de l’anomenada «ona mitjana», omplia els vespres de foscor amb novel·les i notícies de llocs als quals quasi ningú no podria anar. A la nostra comarca, la Ràdio Popular del carrer Sant Llàtzer, distreia les tardes de les cosidores amb la falsa Elena Francis i els discs dedicats, esperant els diumenges a la tarda el Carrusel Deportivo o els concursos de Don Pollo. Temps en què Radio Exterior apropava els emigrants o exiliats a la seva enyorada terra i les antenes americanes de Radio Liberty a Pals emetien, a distància, propaganda anticomunista.

Va ser amb l’arribada de la Freqüència Modulada quan la ràdio va guanyar popularitat en un país en el qual l’obertura d’idees es feia realitat i que ens va permetre a alguns tenir les primeres experiències a les noves Ràdio Alt Empordà de Castelló d’Empúries o Radio Bahía de Roses. I fins avui amb radiofonies longeves i premiades com Ràdio Vilafant, que conviuen amb més d’una dotzena d’emissores altempordaneses.

Amb les modernitats actuals, els streamings i els podcasts, podem pensar que la ràdio perd la màgia que tenia quan només ens arribava la veu dels locutors i els imaginàvem, sovint molt diferents. Però ha sabut sobreviure, adaptar-se i fins i tot créixer, entronitzant divos de la comunicació, sent un element de debat i propaganda, de participació i opinió, àdhuc de promotora d’èxits musicals, que han acompanyat els conductors i els runnings, auriculars a l’orella, durant dècades.

I el més important, continua sent un mitjà que es fa estimar i que, per molts de nosaltres, fa avançar una jornada la data del dia dels enamorats.