Paral·lel 46

Els canvis de nom

"Agradi més o menys als vells nostàlgics de temps passats, el pas del temps és inexorable i aquella dictadura la recorden o la van viure les generacions més grans, la resta no"

Alfons Martínez Puig

Alfons Martínez Puig

Probablement, els municipis de Capmany i Lladó tinguin més coses en comú, però aquests darrers dies hem pogut llegir que comparteixen una toponímia imposada per la dictadura franquista que han de modificar, segons els ha instat el Senat espanyol encarregat de l’aplicació i observança de la Llei de memòria democràtica aprovada fa uns mesos i ja en vigor.

Dels dos-cents i escaig municipis de les comarques gironines, aquests dos eren els únics que faltaven per regularitzar el topònim que havia estat modificat durant la dictadura franquista. Segons he pogut llegir, tenen fins al 24 de febrer per enviar al Senat els actes administratius pels quals s’aprova la modificació del nom del poble al qual es considera el seu original.

És cert que, des de 1979 fins ara, s’han anat modificant els topònims a casa nostra; en el cas de Figueres fou el mateix 1979, si no vaig errat, amb el primer alcalde democràtic, Josep Maria Ametlla, i així la majoria dels municipis a Catalunya. I no només els topònims, sinó també els noms dels carrers, així com la majoria dels símbols franquistes que havien anat solcant tots els carrers i places de pobles i ciutats.

Aquests canvis, actualment, generen molta menys polèmica que anys enrere, suposo que ara és per llei d’obligat compliment, i perquè, agradi més o menys als vells nostàlgics de temps passats, el pas del temps és inexorable i aquella dictadura la recorden o la van viure les generacions més grans, la resta no.

Fa molts anys –coincidint amb l’aprovació de la primera llei de memòria històrica al Congrés dels Diputats– aparegueren molts articles proclamant la fi dels vestigis franquistes; ara veiem, amb notícies com aquesta, que no era tan senzill i no només en referència amb els noms de carrers o topònims de municipis, sinó a més coses.

Vist en perspectiva, i potser per generacions més joves, aquests canvis siguin de malentendre, però el que no són és de mal explicar, si hom vol. La nostra història cal saber-la perquè lluny d’aprendre, es tendeix a cometre els mateixos errors del passat.