300 milions d‘euros: oportunitats i reptes

Vuit milions d’euros per condicionar l’avinguda Salvador Dalí abans que la seva titularitat passi de mans estatals a municipals. Gairebé disset milions d’euros (16,8) per al nou enllaç de l’autopista AP-7 a Figueres Centre. Setanta-dos milions d’euros per al desdoblament del cinturó de ronda de l’N-II. (Que es complementen amb trenta-dos per la millora dels accessos a Pont de Molins vint-i-set més per als de Pont del Príncep). I cent cinquanta milions d’euros per traslladar l’estació de tren convencional a Vilafant, acabant així amb els passos a nivell al mig de Figueres. En una mena de «Bienvenido Mister Marshall», el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda va aterrar la setmana passada a l’Alt Empordà prometent una pluja de milions, al voltant de 300, que, si aquest cop no es queden en fum electoral o simple promesos, poden resultar determinants per al dibuix de què serà la Figueres de les pròximes generacions. Eliminar els passos a nivell era una necessitat històrica per a la ciutat. Aprofitar bé les possibilitats que s’obren amb la seva desaparició és un repte. Imaginar una avinguda Salvador Dalí renovada, amb voreres amples, carril bici i un trànsit pacificat seria un pas endavant per a la ciutat. Fer-ho realitat és un altre repte.

Una estació de tren és millor que estigui al centre de la ciutat (Girona) que no pas molt més allunyada (Tarragona). Per això, un cop presa la decisió de treure els passos a nivell traslladant l’estació del tren convencional a Vilafant, a Figueres se li apareix un gran repte davant seu. Un repte i una porta oberta a afrontar la transformació urbanística que la ciutat demana a crits. Uns canvis que «acostin», físicament i mentalment, l’estació intermodal de Vilafant al centre de Figueres. A un nou centre de Figueres. Un centre molt més gran que relligui la ciutat i que permeti que, per exemple, la futura estació intermodal també sigui una bona opció per als milers d’usuaris de Rodalies. Canvis urbanístics, tantes vegades reclamats, als barris del voltant de l’estació de l’AVE. I, també, una transformació a l’altra banda de la ciutat amb l’aprofitament dels espais alliberats per les vies i les actuals estacions de tren i autobusos. Els reptes que acompanyen les inversions promeses des de Madrid no són fàcils. Però no entomar-los amb decisió, serien la pitjor notícia per a Figueres i per a l’Alt Empordà.