La premsa, en paper!

O si voleu, també en paper. Com les llibretes d’estalvi o els diners, en metàl·lic. Però anem al gra i a Roses, ciutat per uns, vila per altres, la qüestió és que clama el buit que hi ha en premsa, en paper, és clar, no en digital. Ja vaig cridar l’atenció en el diari digital Vila de Roses del 17 de gener, però sembla que no va tenir prou ressò la meva crida. Resulta inaudit que una ciutat de 20.000 habitants, amb tanta tradició per segons quins esdeveniments, tingui a escala cultural, popular, de carrer, de barri, de veïnatge (i de bar o cafè), tan poca sensibilitat per la desaparició de quioscs, llibreries i/o botigues de premsa. El fet que ja només quedi un sol lloc a tot Roses, on poder comprar-la, és realment inèdit comparat amb altres indrets de la comarca. Tampoc cal fer comparacions, i posar com a model Calonge «poble de llibres», però estaria bé que la Regidoria de Cultura prengués cartes en l’assumpte i, a més de tenir sensibilitat digital, la tingui analògica i científica també, ja que hi ha nombrosos estudis que afirmen que la lectura pausada, en paper, sense pantalles, links i no vinculada a la fragmentació i al pica-pica digital, dona més profunditat, perspectiva i pensament crític.

De fet, dona això i més coses, i està reconegut per tothom qui aprecia el plaer de llegir: el moment de repòs, el cafè, la tertúlia, l’esmorzar, etc. En fi, si Josep M. Espinàs, periodista i escriptor, mort fa pocs dies, aixequés el cap, segur que també diria coses semblants o faria una crida, ja que venen eleccions municipals, perquè els partits es comprometin a intervenir «el mercat» i capgirar aquesta situació.

Hi ha qui justifica aquest buit, pel fet que a Roses tothom llegeix en digital. No ens equivoquem. Molts llegeixen en digital perquè no tenen més remei, per preu o la gent gran que no travessarà Roses per comprar el diari. Però no es tracta sols d’això, el més preocupant és l’impacte ambiental que provoca tan consum digital. Segurament és desconegut (a l’Empordà no es fan actes, xerrades, ni taules rodones d’aquesta mena), que el consum abusiu de noves tecnologies d’internet, entre elles la premsa digital, no és net ni innocu, genera emissions via consum elèctric, però més encara pels servidors de les tecnològiques que treuen fum. Milions i milions de tones de CO2 diàries, que afecten sobretot a l’Àrtic que és on estan ubicats la majoria de servidors, ateses les altes temperatures que generen els equips i emissions subsegüents. Si després l’Àrtic s’enfada, no ens queixem. En qualsevol cas, cal advertir sobre el totalitarisme digital.