Cent dies per a les eleccions municipals

A 100 dies pels comicis del 28 de maig, determinats partits i personatges entren en el que jo anomeno la "subhasta del peix", moment on cada un la diu més grossa que l'altre. És aquell moment, cada 4 anys, on vostès tornaran a comprovar que els mateixos morts surten a passejar durant unes setmanes, per a després del 28 de maig, tornar a caure en l'oblit. La Sala Edison que ens diran que el projecte ja està desencallat, també el Casino.

Sortirà qui volia convertir l'Avinguda Avinyonet en forma de ziga-zaga. Algú també prometrà que baixarà impostos i els sous dels regidors i no faltarà qui prometrà obtenir la titularitat del Castell de Sant Ferran (aquestes tres últimes, propostes estrella, però incomplides del Sr. Amiel). També es parlarà de la gran neteja que gaudeix la Ciutat i també de la seguretat. I recordin que quan ja no es pugui defensar l'indefensable, alguns utilitzaran el recurs fàcil que "la culpa és d'en Masquef".

I a col·lació de grans promeses, dos temes nous han sorgit els darrers dies: el primer, la creació d'un gran centre per l'emergència social, que implicaria entre altres, el canvi d'ubicació del menjador social; i, en segon lloc, el trasllat del tren convencional al nord-oest de la Ciutat.

Amb relació al primer, el mateix govern va informar-nos (a pregunta d'un regidor) que el dia d'avui no hi ha finançament compromès, que traduït vol dir que no es farà. Amb relació al tema ferroviari, el primer que em ve al cap és que aquest anunci a portes d'eleccions, és una mica sospitós. Però el que m'ha sorprès més és la manca de coordinació del govern, on algun dels seus actors ha quedat de nou "retratats": En primer lloc, l'Alcaldessa, que fa pocs mesos, feia un vídeo a peu del pas a nivell tot defensant la seva supressió, tot i ser coneixedora de l'aposta d'ADIF per l'estació al nord-oest. Però no la volia fer pública per què anava en contra del que durant tants d'anys havien defensat i pensava que dona més rèdit jugar a la confusió i tenir contents als veïns del barri abans que dir-los la veritat. Així i tot, no comptava en què el "banquer" Casellas (per allò de què ell sempre guanya) fes baixar al Secretari d'Estat a Figueres per l'anunci, i per tant deixant en evidència el que sempre havia defensat l'Alcaldessa.

"El més sorprenent, la reacció airada de la CUP, desmarcant-se de la decisió. Una CUP, però, que crec recordar que forma part d'aquest govern quadripartit"

El més sorprenent, la reacció airada de la CUP, desmarcant-se de la decisió. Una CUP, però, que crec recordar que forma part d'aquest govern quadripartit. I tot això és el clar exemple que en el govern succeeix allò tan típic de "tants caps tants barrets", amb evidents discrepàncies internes amb temes estructurals com el ferroviari. Deia Sèneca que la sort és on conflueixen la preparació i l'oportunitat. Però, per moltes oportunitats que passin a Figueres si no estem preparats, si no tenim un govern fort amb un projecte de ciutat clar, quan passin les oportunitats no sabrem ni podrem aprofitar-les.

Per cert, si algú es pregunta la posició del grup de Junts per Figueres amb relació al tren, aquesta és pública i la tornarem a explicar durant l'acte que farem el pròxim 1 de març, a les 20 h, a La Cate. Serveixin aquestes línies per convidar-vos-hi!