Tramuntanades

Bon o mal temps?

"Ens hem allunyat de la nostra relació amb la natura i de la comprensió de les necessitats que l’entorn requereix"

Maria Crehuet

Maria Crehuet

«Avui fa bon dia», m’ha dit aquest matí la persona amb qui m’he creuat quan anava a buscar el diari. I sí, avui fa un dia fred però assolellat i... és això un bon dia? Vol dir això «bon temps»?

Ens hem acostumat que els dies amb sol són agradables (sobretot a l’hivern) i que la pluja i la fred són incòmodes. I això passa perquè ens hem allunyat de la nostra relació amb la natura i de la comprensió de les necessitats que l’entorn requereix.

Els avis deien que la fred matava els «papus» dels vegetals, i els dies de pluja eren benvinguts per a dues coses. Una perquè era aigua als rius i als pous, i l’altra perquè eren jornades de quedar-se a casa i reparar eines a la vora del foc o fer moltes altres coses que la feina diària del camp no permetia. En tot cas, si els dies de pluja duraven més que les tasques pendents, sempre eren bones les rotllanes a la vora del foc per a fer-la petar.

Ara tenim la comoditat de l’aigua que ens raja sense condicions (excepte per la factura) mentre n’hi hagi en reserva, però amb això no hi pensem. Ja ho solucionarà l’Ajuntament de torn, o la Generalitat, o el Gobierno...

També tenim la calefacció que ens permet viure de manera còmoda en dies on se sent aquella rispa freda que talla les orelles, i no fa falta que ens arrodim vora del foc i ens hàgim d’abrigar quan mudem a un altre lloc de la casa, ja que tota ella manté una bona temperatura. Per ara, també l’única limitació és la factura...

Però avui dia, en aquestes jornades suposadament de «mal temps», no ens podem quedar a casa a fer feines pendents ni a escoltar històries dels avis a la vora del foc. La majoria de persones ja no treballen en tasques del camp i s’ha de sortir igualment a fer les feines compromeses i a vegades a hores intempestives tot afrontant la pluja i la fred. I els avis, malauradament i a causa de les condicions de vida, s’han hagut de traslladar a residències per a gent gran.

En una jornada del Congrés d’Energia de Catalunya d’aquest dijous passat, un ponent va dir que és força important la implantació de les comunitats energètiques, però que hauríem de fer més atenció en la paraula «comunitats» que no pas a la que fa referència a l’energia, ja que hem oblidat el «fer comunitat» i, si no recuperem aquesta pràctica, de poc ens servirà tenir més o menys energia davant el que els pronòstics ens prediuen.