Una idea col·lectiva

Un 29% de la societat catalana viu en risc d'exclusió social mentre l’atur juvenil assoleix màxims a la Unió Europea, arribant al 25,42%, el preu dels subministraments bàsics augmenta salvatgement i la pobresa es cronifica. A Figueres, aquestes dades d’exclusió encara són més crues. El llindar de pobresa es troba més de 15 punts per sobre que en el conjunt de Catalunya i frega el 50% de la població. Per fer front a tots aquests greuges, els moviments socials, de l’habitatge fins al clima, surten als carrers per protegir aquells drets fonamentals que l’Estat espanyol diàriament limita. Al mateix temps, s'enquista la crisi democràtica amb l’Estat, que ofereix com a única resposta a la voluntat legítima d’autodeterminar-se, la repressió i la vulneració de drets fonamentals. Una persecució política que suma més de 4.200 causes repressives contra representants públics, societat civil organitzada i ciutadania mobilitzada, segons el Mapa de la repressió d’Òmnium Cultural.

I en aquest context de crisi global, a l’Alt Empordà trobem a faltar espais de trobada. Fa tres anys, tres entitats de la comarca que apleguem més de 4.500 socis ens vam trobar en una situació similar: teníem un local propi, però estava mal ubicat, en mal estat o era massa petit. Necessitàvem un espai on trobar-nos i a Figueres no hi havia cap lloc on poder-ho fer. Òmnium Alt Empordà, el Centre Excursionista i la IAEDEN-Salvem l’Empordà sentíem la necessitat de crear sinergies i xarxa i ens va semblar bona idea fer-ho compartint també el mateix espai. Així neix la idea de crear un nou Ateneu, obert a tothom, a peu de carrer, accessible a tota la ciutadania, per enfortir la vida social i cultural de l’Alt Empordà i la ciutat de Figueres. Una idea col·lectiva, i alhora un gran repte col·lectiu. Ja tenim 250 metres quadrats per omplir de cultura, vida i territori i ho farem possible amb la campanya de micromecenatge #Omplim250. De moment ja hem aconseguit 30.000 euros per omplir-los de vida, gràcies a tothom qui ho ha fet possible! Perquè només de forma col·lectiva podrem donar resposta als reptes del present i del futur: l'individualisme, el retrocés de la llengua, l'auge de l'extrema dreta, les conseqüències del canvi climàtic, la crisi social i econòmica o la vulneració sistemàtica de drets fonamentals, socials i polítics.

La recepta de l’Estat passa sempre per perseguir. Sap que si les idees poderoses s’acompanyen de la voluntat política, de l’organització social i de la mobilització ciutadana poden esdevenir realitat. Només cal fer memòria i mirar-nos ara fa poc més de cinc anys.

"Però si fem memòria també és urgent preguntar-nos: per què el moviment independentista ha cedit a la temptació d'enfrontar-se internament, en comptes d'enfortir-se per aconseguir els seus objectius legítims?"

Però si fem memòria també és urgent preguntar-nos: per què el moviment independentista ha cedit a la temptació d'enfrontar-se internament, en comptes d'enfortir-se per aconseguir els seus objectius legítims? Si l’independentisme no és capaç de concretar una estratègia compartida, està destinat a retrocedir. S’ha de sortir de la fase de la paràlisi, dels retrets mutus i de les batalles partidistes. I fer-ho sense dilacions. És necessari canviar les formes i les veus, sumar noves sensibilitats i reteixir i ampliar les confiances. Només així es podrà iniciar un nou cicle, un cicle que no pot ser foc d’encenalls.

El 2017 va marcar el camí. Però aquella tardor històrica no és només nostàlgia per tenir guardada en una vitrina, el 2017 és aprenentatge i patrimoni col·lectiu que no podem deixar perdre. Per assolir la independència l’única via possible és la democràtica, compartida, inclusiva i transversal i, per tant, es fa imprescindible canviar la dinàmica i enfortir les xarxes, dins del mateix moviment i més enllà del seu perímetre. La societat és qui defineix el país que tenim i el país que volem i, per això, la ciutadania organitzada ha de formar part dels espais estratègics del moviment que determinaran el nostre futur. Hi ha moltes organitzacions i moviments sense els quals avui no s'explica el país que habitem. Si volem avançar és imprescindible permetre que puguin exercir el protagonisme que els pertoca.

També hi tindrà molt a dir el jovent organitzat, que representa millor que ningú aquest futur que ansiem. Aquell que demostra dia a dia el seu compromís i que, massa sovint, no té veu ni se sent representat per una societat que l’exclou i a qui se li dibuixa un futur incert. Es fa més necessari que mai interpel·lar i incorporar la gent jove, a totes aquelles persones que si no les escoltem, correm el risc de perdre-les i deixar l’independentisme orfe de tota una generació. Perquè el futur del país no el decidiran només tres partits i dues entitats.

De tot això en vam parlar recentment a l’Auditori dels Caputxins de Figueres, en l’acte ‘Un nou cicle per a un país lliure. Converses per reactivar el moviment independentista’ amb una conversa interessantíssima entre el president d’Òmnium, Xavier Antich; el fotoperiodista Jordi Borràs; Marta Ball-llosera, activista pel medi i membre d’IAEDEN-Salvem l’Empordà i Xixon Heras, activista per la llengua i professora de català.

El nostre objectiu és guanyar una Catalunya lliure i justa. Per Òmnium no quedarà.