Molins de vent

Un dels trets característics de l’Empordà és la Tramuntana, un vent molt nostre, que bufa ben fort, i que o t’agrada o no el suportes. A mi personalment m’encanta, quan bufa de valent el seu soroll característic és una autèntica delícia. Aquests darrers dies n’hem pogut gaudir, acompanyat d’un fred que ens ha portat l’hivern de cop.

El territori, amb la nostra mar Mediterrània, la nostra Albera, la plana, i els nostres parcs naturals, no serien el mateix sense aquest vent tan nostrat. I vet aquí, que ara el consorci industrial de l’energia eòlica ens vol col·locar aerogeneradors fins i tot a la sopa. El munt de projectes de parcs eòlics, tant a terra com al mar, s’acumulen als despatxos de les capitals, amb l’objectiu d’aprofitar la nostra tramuntana per generar energia tot gaudint de les subvencions europees que ja sabem a quines companyies aniran a parar.

El lobby empresarial-energètic, acompanyat de la legió de «Palmeros» i dels set-ciències asseguts a despatxos ben allunyats del territori, no perden oportunitat per carregar contra qualsevol oposició als projectes presentats, acusant de nimbis (Not in my Back yard) i altres bestieses, a tots aquells que vivim al territori i arrufem el nas, tot pensant que això serà el negoci d’en Robert i les cabres.

Cal ser seriosos, estudiar detingudament els projectes presentats, consultar amb el territori i buscar el consens més gran possible entorn aquests macro-projectes energètics, i si això no és possible, desestimar-los. El que no cal fer és imposar al territori uns projectes que no són benvinguts, i, si cal, es pot organitzar una consulta entorn aquests, sistema que a Suïssa funciona molt bé.

En macroeconomia existeix un concepte que és el cost d’oportunitat, cal tenir en compte els factors externs positius i negatius, per poder valorar correctament aquest. Perquè no em diran que omplir la badia de Roses de molins de vent gegants no tindrà cap efecte negatiu sobre el territori. Tal com ja han enumerat i exposat diferents experts, advertint de les afectacions que una instal·lació d’aquest tipus tindria sobre l’ecosistema marí, així com el seu impacte visual, i els possibles efectes adversos sobre el sector turístic, el que genera una oposició frontal per part de molts col·lectius empordanesos.

I posats a somiar, que som a la terra de Dalí, que una forta tramuntanada escapci d’arrel tots aquests projectes de molins de vent, que ens volen plantar com a bolets. I ara tots els de lobby industrial-energètic ja podeu carregar contra aquest modest articulista, amb els vostres argumentaris repetitius i poc convincents.