Salut

Anar contra el càncer

"Hi ha moltes persones que tenen una gran dificultat per accedir a una atenció sanitària adequada, motivada tant per tenir una renda baixa, com per viure en un lloc on l’accés és difícil"

Dra. Maria Antònia Bonany

Dra. Maria Antònia Bonany

La paraula càncer és una paraula que, tant quan la sentim com quan la veiem escrita, no ens deixa indiferents. De fet tampoc seria bo que ens hi deixés. Qualsevulla malaltia que provoqui incomoditat, malestar, dolor, pèrdua de funcions dels nostres òrgans o la seva pèrdua anatòmica, angoixa i que no ens deixi dormir, posem-hi per cas, no ens pot deixar indiferents. I això passa tant en malalties com en accidents. Tant uns com els altres provoquen patiment. Però, què passa quan parlem de càncer? Doncs sembla que, malgrat el temps que fa que hi convivim, encara avui dia, sentir-la o veure-la escrita ens esgarrifa més que sentir la paraula infart, ictus, fractura de fèmur o galindons. Potser sí. I quina és la causa? Doncs la seva mortalitat, encara que si la comparem amb les malalties citades, n’hi ha que són prou importants i greus. Al començament, al càncer no se l’anomenava pel seu nom, sinó que se’l coneixia com «tenir un mal dolent» o «un mal lleig». Com si hi haguessin malalties bones o boniques.

Era pot conegut i el seu tractament, quan en tenia, era molt més agressiu que els actuals. Ara tot ha canviat molt, i la morbimortalitat del càncer ha disminuït molt. Però ara que coneixem i controlem alguns dels seus factors de risc i causes i ara que es fan moltes activitats preventives, més diagnòstics i es duen a terme programes de diagnòstic precoç, els tractaments són més eficaços i menys agressius i l’existència de recursos destinats a pal·liar les possibles seqüeles que aquests pugui deixar, ara ens adonem que tot això no és equitatiu.

Perquè ens adonem que en el món del tractament del càncer, tots no som iguals. Hi ha persones que hi tenen un accés molt més tard que d’altres. I això no només empitjora la seva qualitat de vida, sinó també el seu pronòstic. Tenir un accés ràpid al millor tractament actualitzat dona més probabilitats d’obtenir un major èxit terapèutic. Perquè, tot i que en els darrers anys s’ha fet més promoció de la salut, més prevenció de la malaltia, més campanyes de diagnòstic precoç i uns tractaments també més precoços, encara no hi ha equitat en l’accés a l’atenció oncològica. I la malaltia oncològica és important per ser prevalent i grau.

Encara ara, hi ha moltes persones que tenen una gran dificultat per accedir a una atenció sanitària adequada, motivada tant per tenir una renda baixa, com per viure en un lloc on l’accés al sistema sanitari és difícil. Parlem d’una situació en què el pronòstic del mateix tipus de càncer és diferent en dues persones i que ve provocada per la bretxa d’atenció. Per eliminar-la, calen les tasques d’organitzacions i legisladors que promouen i generen canvis facilitadors de l’accessibilitat al sistema sanitari, els progressos en el camp de la innovació i els avanços tecnològics. Com també són necessàries les múltiples accions humils i senzilles, dutes a terme, per individus de la comunitat. Perquè la suma de totes aquestes accions tenen un impacte positiu significatiu en la millora de l’atenció de les persones malaltes.

«Anar contra el càncer», en aquest cas, és sinònim de lluita, que té com a objectiu aconseguir l’accés equitatiu al sistema sanitari per oferir les mateixes oportunitats de tractament del càncer per a tothom.