Avisos pel mòbil

El pròxim 1 de febrer, l’Estat traspassa a la Generalitat la gestió dels avisos per mòbil, en concret les alertes per emergència, en el marc d’una lloable iniciativa per adequar els nivells d’exigència i protocols en riscos, a l’emergència climàtica i, en general, a tota mena de riscos i catàstrofes. Igual que pel que fa l’Estat, la Generalitat realitzarà, al llarg d’aquest any, quatre simulacions en diferents dates i llocs, per començar a acostumar la població. Fins aquí correcte.

Ara bé, hi ha un fet, un fet greu, que fa grinyolar aquesta iniciativa i més atesa la proximitat d’eleccions municipals a Catalunya, i és que, simultàniament, la Generalitat, Interior, Protecció Civil i el PROCICAT, no estiguin cridant l’atenció, per no dir, advertint de responsabilitats administratives, polítiques o penals, a tots aquells ajuntaments que no tinguin un Pla d’emergència actualitzat o simplement no en tinguin (un 50% a tot Catalunya i un 75% al Maresme!).

Aquests percentatges són escandalosos i no parlen en favor ni de l’actual emergència climàtica en la qual estem, ni sense, amb una política de prevenció de riscos, com sí que s’obliga les empreses amb els riscos laborals. O, en el cas de Tarragona, amb els riscos químics. Cal, doncs, coherència i serietat a tots els nivells de l’administració, no sols per donar exemple, que també, sinó com a màxims responsables de la seguretat dels seus conciutadans, vides i béns.

Per altra banda, només faltaria que moltes institucions i organismes es repengin ara amb aquesta nova línia de comunicació de riscos, per no fer els deures que qualsevol administració hauria de prendre davant els seus ciutadans i no em refereixo, a l’obligatorietat de tenir un Pla d’emergència, sinó a la de tenir, en funció de la seva casuística geogràfica, densitat de població, nivell de mobilitat, etc., dispositius i plans d’actuació que pocs ajuntaments consideren adients (com sí que consideren posar plaques solars): plans d’evacuació per inundacions, incendis o «temps violent», plans de contingència per sequeres greus i plans d’actuació a les localitats de la costa, per l’augment del nivell del mar, haurien de ser compromisos electorals de primer ordre.

Que la consellera d’Acció Climàtica hagi presentat fa pocs dies el Pla 2023-2030 d’adaptació al canvi climàtic, amb 312 mesures, no eximeix els partits en els programes electorals de les pròximes municipals del 28 de maig, on sortiran nous governs que hauran de lidiar amb riscos climàtics creixents per a la població, no reblar i exigir l’aplicació d’aquestes mesures en el seu municipi. Esperem que la ciutadania estigui amatent i penalitzi als qui no ho facin.