Música si us plau

Acabo de llegir que aquest any hi ha hagut un retrocés en la matriculació d’alumnes en les escoles musicals de Catalunya. És una mala notícia, que ens disminueix com a societat cultural i que, per decisió parental, priva la mainada dels seus beneficis.

Estudiar solfeig i un instrument no vol dir convertir-se en virtuós, ni tan sols haver d’anar al conservatori per convertir-se en músic professional.

És gaudir, com els que juguen a futbol, tot i saber que no viuran d’això.

Però, a més a més, cal tenir en compte que, com a activitat complementària als estudis, aporta uns beneficis que ajuden al desenvolupament mental i intel·lectual que van més enllà d’aprendre notes, acords i partitures.

La mètrica, la lògica, l’oïda, la psicomotricitat o l’expressió són, entre altres, camps que es veuen reforçats amb aquesta ensenyança.

Això no vol dir que s’hagi de renunciar a les activitats físiques, tan importants com aquesta, però, donar a la mainada una alternativa a la pantalla del mòbil és sempre interessant, àdhuc d’unes habilitats que, passats els anys, no s’obliden.

Arribada l’edat adulta, aquests coneixements, ni que siguin bàsics, serveixen per enriquir les hores lliures i són un inhibidor natural per a l’estrès.

A Figueres i rodalies, tenim escoles de música de molt alt nivell, reconegudes arreu, que no només imparteixen música clàssica, sinó que estan obertes a qualsevol estil, fins i tot les darreres tendències i, al contrari del que podria pensar molta gent, ni és una activitat elitista, ni el seu preu és superior a d’altres.

Convido a tots els pares que hi reflexionin, que ho tinguin en compte, que s’informin i que optin per inscriure els seus fills/es en una activitat que també és lúdica, fa interactuar amb els companys, els ajuda a perdre la recança d’estar davant del públic i que els acompanyarà per sempre.

La música és un dels motors de la vida, que ens influeix de forma discreta, emocionant-nos, enriquint-nos, traient la nostra cara més amable.

Darrerament, sembla que les escoles convencionals passen de puntetes per l’assignatura.

És per tot plegat que ara, més que mai, cal demanar música al mestre. Sona bé.