Educació sí; seguretat i fermesa també

Llegia fa un parell de setmanes un article de la CUP que afirmava que la ciutat necessita canvis en el model de seguretat ciutadana, apostant per un model que superi la reacció policial com a únic instrument d’actuació. La setmana següent, una de les candidates de la CUP firmava un altre article en el qual demanava no separar la seguretat de l’educació. En ambdós articles, a més, s’apel·lava al diàleg, intentant evitar discursos grandiloqüents que volen solucionar aquest problema a partir de la repressió.

Els dos articles ens porten a fer un conjunt de reflexions des del grup de Junts per Figueres. La primera és que efectivament per abordar la problemàtica de la seguretat cal diàleg i mà estesa, un diàleg real i sincer que malauradament, en aquest mandat, no ha existit. Parlava la CUP que cal crear un Consell Local de Seguretat com a òrgan participatiu. Però precisament nosaltres, com a oposició, vam ser exclosos de la darrera Junta de Seguretat Local.

Per tant, volem dir-los que en aquest punt, el del diàleg, ens hi trobaran, perquè entenem que la seguretat necessita grans acords i consensos, sense excloure a ningú; un diàleg sincer i sobretot amb amplitud de mires.

La segona reflexió en la qual també podem estar d’acord és que l’eina més potent en la lluita contra la inseguretat i l’incivisme és precisament l’educació. L’educació és la base de tota societat civilitzada i aquesta ha de ser la nostra principal arma.

Ara bé, també reclamem que allà on no arriba l’educació, s’apliqui amb fermesa i rigorositat la llei i, en aquest sentit, hem de ser implacables, enviant un missatge clar i diàfan a la ciutadania que qui la fa, la paga. I per això necessitem, d’una banda, una policia ben dotada, de recursos humans i tecnològics (càmeres lectores, càmeres de videovigilància i l’obertura d’una nova seu de la guàrdia urbana); també una policia de proximitat, una policia que estigui al carrer i, per l’altra, necessitem una policia que se senti empoderada des de les instàncies polítiques.

Finalment, però, i més enllà que podem estar d’acord en el fet que cal un consens ampli per abordar la seguretat, no podem oblidar que la CUP ha format part del govern quadripartit els darrers quatre anys i, per tant, ens sobta que ara manifestin les seves intencions en articles periodístics quan ells, des de dins, podien haver pres decisions per dur a terme un veritable canvi en matèria de seguretat, canvi que, fins i tot ells, manifesten que és del tot necessari assenyalant, com a base del canvi, el diàleg, el consens i la participació.