El túnel

Aquí estem veient passar els dies després de festes. Una sort que sigui així, perquè vol dir que hem sobreviscut cronològicament el 2022, any no precisament curull de proeses que hem deixat enrere. Hem subsistit també al fart sense aturador tirant cap a rebentament de l’allau d’aperitius, canelons, guisats, tortells, torrons i begudes espirituoses diverses que comporten les dates nadalenques. Possiblement, els més afortunats encara no han trencat les promeses de millora que acompanyen el canvi de dígit.

Diuen, els que es fixen en aquestes coses, que, llevat dels caps de setmana, a partir d’ara no hi haurà ni un festiu fins d’aquí a Setmana Santa, el que vol dir aproximadament tres mesos. Allò que alguns anomenen «el túnel»: noranta dies amb les seves corresponents nits on la llum escasseja ambientalment i metafòricament. I a molta gent li entren tots els mals quan, després de celebrar les festes de Nadal, s’ha d’incorporar a la feina amb aquesta trista expectativa lúdica.

Això els que poden treballar i tenen feina. N’hi ha que no tenen problema, ja que estan jubilats, amb la qual cosa, professionalment parlant, cada dia és igual al dia anterior. De vegades sento a dir que, un cop jubilada, hi ha gent que s’avorreix, es deprimeix o fins i tot es mor, perquè no sap encaixar bé l’aturada de ritme d’un dia per l’altre. Per sort, la majoria de mortals jubilats no són tan sonsos ni tan desgraciats i s’adapten de meravella al dolce far niente.

Tampoc presenten dificultat els qui consideren que el sentit de l’existència es perd quan es dediquen els millors anys del trajecte, joventut inclosa, a sostenir un sistema capitalista que, a més a més, sembla que es carrega el món en el qual vivim. O sigui: els aturats voluntaris. Indubtablement, són un gran orgull per al país i aprofito per fer un brindis per les persones que, podent treballar, ens mantenen en les primeres posicions del rànquing d’aturats mentre és una evidència que cada dia falta més i més personal a les empreses!

I si sou tan ordinaris que heu decidit vincular la vostra vida a la feina, però encara no teniu edat per a jubilar-vos, el meu consell és que no us deixeu seduir pels cants de sirena dels empresaris i renuncieu a caps de setmana i vacances. D’aquesta manera aconseguireu evitar el contrast que suposa la tornada a les ocupacions professionals després d’haver estat un temps inactius. Que ja ho diu el refrany que, els catalans dels túnels en fan pans!