Això ho sap tothom

Obres electorals

«Vaig pels carrers de ciutats i pobles i només veig maquinària i obrers treballant, millorant els asfalts, renovant voreres i canonades. Fullejant l’agenda política d’aquest any, veig que al mes de maig hi ha eleccions a la gran majoria de municipis i entenc que tot plegat no és més que una estratègia ben pensada».

Raül Garrido

Raül Garrido

Vaig pels carrers de ciutats i pobles i només veig maquinària i obrers treballant, millorant els asfalts, renovant voreres i canonades. Amb el ciri a la mà, puc pensar que són els desitjos d’any nou dels governants que han decidit que, en aquest 2023 que acabem d’encetar, faran tot el que han estat prometent i que, per fi, tenim uns mandataris que fan el que cal. Però, fullejant l’agenda política d’aquest any, veig que al mes de maig hi ha eleccions a la gran majoria de municipis i entenc que tot plegat no és més que una estratègia ben pensada.

Juguen amb la suggestió dels fets recents, creuen que ningú recordarà aquella obra que l’alcalde/sa de torn va fer fa anys, però, sí que podran presumir de les que han estat inaugurades poc abans de les eleccions, amb bombo i platerets, publicades a internet i amb grans notícies als mitjans, perquè se n’assabenti tothom.

Suposo que, si tots ho fan, deu ser perquè l’enganyifa els funciona i que tenen comprovat que això els representa un percentatge important de vots favorables. Però, particularment, em fa l’efecte contrari, em repulsa aquesta actitud de jugar amb l’intel·lecte de la gent.

I no serà només això, ara es faran presents a tots els esdeveniments, es fotografiaran amb col·lectius que fins ara havien oblidat, es passejaran pels barris marginals, fins avui ignorats, passaran de puntetes pels temes espinosos com la inseguretat, la deixadesa, la brutícia o els talls de llum i, per justificar-se, protestaran contra els governs autonòmics o estatals, depenent si són o no del mateix color polític, és clar.

Prepareu-vos per la faramalla, la campanya ha començat de forma subliminar, en qualsevol moment rebreu missatges de text, sol·licituds d’amistat a les xarxes socials de gent que ni tan sols us saluden pel carrer i al final vindran cartells amb cares somrients i fullets a la bústia amb un llistat de bones intencions, tant per ventar-se del que han fet mentre manaven, com per lamentar-se d’allò que s’hauria pogut fer si haguessin manat.

Tot plegat, teatre del bo, ben mil·limetrat, parametritzat.

Jo m’ho miraré amb perspectiva i quan arribi el moment, el meu vot no estarà influenciat pel que puguin fer o dir en aquests mesos vinents, ans al contrari. Com els drets dels detinguts, qualsevol cosa que diguin o facin a partir d’ara, ho podré utilitzar en contra seva.