Violència masclista

La primera setmana de 2023 no ha portat massa ensurts, però al llarg del 2022, han estat gairebé cinquanta dones assassinades a mans de les seves parelles o exparelles a tot l’Estat, de les quals més de deu a Catalunya; aquests crims han comportat assassinats de fills i prop d’una quarantena d’orfes. Una estadística esgarrifosa, es miri per on es miri, i encara més quan s’informa que més de set-centes dones estan en risc alt o molt alt de patir una agressió fatal.

Les darreres setmanes del mes de desembre han estat funestes amb tota mena de situacions de violència masclista que han posat en alerta a totes les administracions per tal d’extremar la vigilància; tot i això, aquesta classe de delictes solen cometre’s en el domicili familiar per la qual cosa, la possibilitat de detectar-los i poder-se avançar són més baixes.

Malgrat això, tot i que quan tenen lloc aquests greus successos callen –és pràctica habitual en molts àmbits–, encara es manté la tendència a la negació d’aquest fenomen que, d’ençà que es comptabilitzen com a violència de gènere l’any 2003, han mort 1.182 dones a tot l’Estat.

L’any 1997 va ser assassinada la que es considera la primera víctima de violència de gènere, Ana Orantes, a la província de Granada, i després que en un plató de televisió relatés els més de vint-i-cinc anys de maltractaments que havia patit del seu marit. Els maltractaments han estat una pràctica acceptada, socialment acceptada durant dècades i vinculada a la privacitat «familiar».

En els darrers anys, s’han incrementat els sistemes de detecció i denúncia, hi ha habilitat un telèfon –el 016– que funciona tots els dies a tota hora per denunciar maltractaments, però sembla que no té aire d’erradicar-se, sinó que es manté i, també, entre els més joves, no sé ben bé influïts per què o per qui.

No podem quedar-nos amb les estadístiques fredes, perquè rere cadascuna d’elles hi ha vides perdudes i famílies destrossades. Tant de bo que el 2023 sigui l’any en què comenci a desaparèixer.