Dies màgics, Dies de salut i benestar

Tradicionalment el dia de Nadal, Sant Esteve, cap d’any i any nou i també el dia de reis, són dies de joia, pau i amor. Però això no és així per a tothom. Hi ha persones que aquests dies se senten soles i ho estan. N’hi ha d’altres que estan soles i no s’hi senten. De vegades depèn de cada persona. N’hi ha que passen just amb un menjar escàs i d’altres que emmalalteixen per menjar en excés. Una cosa similar passa amb la beguda. I de les compres nadalenques, quina reflexió en podem fer? Potser és millor que cadascú faci la seva. Aquest comportament típic d’aquests dies pot estar influït pel fet de què des de per tot arreu ens arriben missatges de felicitat, de vegades una mica massa ensucrada i que ens pot arribar a fer creure que el Nadal és una època de l’any, on la imatge estereotipada de felicitat, associada a menjar en excés i en fomentar un consumisme exagerat, és la que mana.

Però aquest any he vist escrit, també en imatges lumíniques i en algunes infografies, missatges que fomentaven la contenció i així evitar la compra compulsiva, el menjar en excés i el beure sense fixar-se límits. També ens han informat de la presència de la solitud i la pobresa a la vora nostra. Hi ha hagut qui ens ho ha explicat i ha demanat solidaritat per combatre-ho. Però quants de nosaltres hem rebut el missatge, ens l’hem fet nostre i hem contribuït a fer més humanes aquestes festes?

Aquests dies, cap de les coses dolentes que passen en la nostra societat, ni al nostre voltant, ni en llocs llunyans, s’han aturat. Malgrat tots els missatges de pau, generositat i solidaritat, moltes persones grans han passat fred, han passat gana i s’han sentit sols. Molts nens arreu del món han continuat morint-se per manca de menjar, vacunes i medicaments. Malgrat aquests missatges, moltes i moltes persones no anomenades abans, continuen patint situacions desgraciades que ni s’han aturat ni s’han acabat aquests dies.

Els centres sanitaris s’han omplert de persones malaltes. Perquè ja se sap que amb l’arribada del fred, els virus fan el seu agost (o en podríem dir les seves festes nadalenques?) i moltes persones emmalalteixen, tant perquè aquests els hi provoca una descompensació de malalties cròniques com perquè el virus sigui més agressiu i infecti més i més greument. Per un altre costat també poden debutar malalties cardiovasculars. Podríem posar exemples com l’infart de miocardi o l’angina de pit, les descompensacions de la pressió de la sang en persones hipertenses o els ICTUS. En el grup de les endocrinòlogiques, podríem anomenar l’augment de les pancreatitis agudes o de les descompensacions diabètiques, per enumerar-ne algunes. Però n’hi ha més.

És la nostra visió actual de les festes nadalenques hipòcrita o distorsionada o és justa i racional? No seria millor i més sa, que optéssim per una visió des de la perspectiva de no emmalaltir, de promoure la salut personal i comunitària i de proporcionar benestar emocional? Les festes nadalenques duren uns dies i tornen cada any. La salut pot marxar en un moment, fer-ho per una temporada i de vegades no tornar mai més. Ens podem fixar en els missatges de racionalització i de contenció del consumisme? Segurament hi sortiríem guanyant. Hi reflexionem?