Desitjos

De tantes felicitacions com he rebut aquests dies, me n’arriba una que diu així: «Desitjar felicitat és fàcil. Desitjar és fàcil. El que és difícil és saber com aconseguir o facilitar el que desitges». I quanta raó! Aquests dies ens omplim la boca de desitjos meravellosos sobre pau, amor i moltes més coses, però aquests desitjos que enviem als altres ni tan sols ens els apliquem a nosaltres mateixos, ja que per fer-ho ens cal comprometre’ns, i sembla ser que això, el fet de comprometre’ns, és una cosa que ha desaparegut de la nostra societat. Fins i tot en coses tan serioses com és el desencadenar una guerra, doncs veiem que, un cop iniciat el desastre, es fa difícil trobar un acord entre les dues parts enfrontades per reduir demandes o canviar les opinions que ajudin a arribar a una entesa. I això ho podem veure entre països, però també entre familiars, entre amics, companys de feina, veïns... On son aquí els nostres desitjos enviats amb imatges boniques, frases encantadores i músiques dolces?

El desig és fàcil. Tenim infinitat de desitjos al llarg del dia, de la setmana, del mes, de l’any... però, com aconseguir-los? Com aconseguir els que tenim per a nosaltres mateixos? I, com facilitar als altres els desitjos que els anhelem? Potser aquesta es la qüestió i, si sabem desentrellar-la, ens permetrà viure més feliços.

La felicitació rebuda –i que es la base d’aquest article– me l’ha enviada l’equip de l’Economia del Bé Comú de Girona. I continua dient que «no hi ha res bo entre nosaltres si no cooperem, no hi ha Nadal si no descobrim el valor absolut de la dignitat humana en tothom i sempre, no hi ha Any Nou si mantenim el vell sistema ecològicament insostenible». I a fe que en aquestes frases hi ha una proposta de canvi absolut que suggereixen cooperació en lloc de pensar només per a mi; de valorar els altres... per malament que ens caiguin, tot posant-nos en el seu lloc i mirar de comprendre les seves maneres de fer; de mirar de ser senzills –fins i tot austers– en les nostres necessitats materials tot sabent que vivim en un planeta finit que ens proporciona la vida però que no té capacitat per oferir-nos tots els capricis. Aquest es l’últim article que escric l’any 2022, però es el primer que llegireu el 2023... un any pel que ens auguren mancances diverses i variades, fruit de l’esgotament de moltes coses. Serà el moment de reflexionar amb calma i de començar a comprendre moltes realitats, fins ara volgudament ignorades. Bon any!