Paral·lel 46

Un any nou

"L’inici d’un nou any és una bona oportunitat, sempre, de mirar el nostre entorn amb uns altres ulls; amb «els ulls d’un infant»"

Alfons Martínez Puig

Alfons Martínez Puig

Vivim una època en la que gran part de l’any semblem una societat enfadada, esquerpa, molesta, descontenta -dic semblem, i potser ho som-; gran part de tot allò que ens desagrada, per regla general, no tenim mitjans per solucionar-ho. Sigui una guerra, una injustícia o alguna altra qüestió, sovint està fora del nostre abast, encara que ens perjudiqui, i potser aquest és l’origen d’un permanent neguit o incomoditat amb la nostra realitat.

Quan s’acosten les festes de Nadal i Any Nou, i també s’acosten vacances, aquest neguit és com si disminuís o, en el millor dels casos s’atura temporalment fins que es torni a la rutina. Coneixem a persones que sempre estan enfadades, queixoses i veuen la part negativa a tot. Ens hi hem acostumat, com ens acostumem a tot a la vida, i no acabem de parar-hi massa esment.

L’escriptor britànic Charles Dickens, escrivia: «Honoraré el Nadal en el meu cor i procuraré conservar-lo tot l’any». Aquesta declaració d’intencions és una versió victoriana d’aquell desig nadalenc que ens exhorta a què l’esperit d’aquestes dates perduri tot l’any que s’estrenarà en breu. Un desig meritori que sabem impossible; sobre el desig escrivia Quevedo dient: «Lo mucho se vuelve poco con sólo desear otro poco más».

En qualsevol cas, i diguin el que diguin els gurus del descontent, l’inici d’un nou any és una bona oportunitat, sempre, de mirar el nostre entorn -amics, família, ambicions, frustracions, etc.- amb uns altres ulls; amb «els ulls d’un infant» que glossava la Montserrat Vayreda i que probablement sigui a partir de la il·lusió i la força renovada, encara que l’haguem de buscar entre les cendres de l’any que abandonem.

Estem a punt de deixar enrere un any que ha estat el de recuperar la normalitat i posar als calaixos del record la pandèmia. Evidentment, esperem que el que estem a punt d’estrenar sigui millor i ens porti, com a mínim, la dosi justa d’alegries que com la tramuntana de Fages «eixugui l’herba i no espolsi el blat». Feliç any nou.