Quantitat o qualitat, l'etern dilema

Gairebé faig salat. Després del Tió, del Pare Nadal i de les enèsimes trobades familiars celebrades en els últims dies, parlar de la síndrome del nen hiperregalat semblaria fora de lloc. En canvi, si tenim en compte que en aquest país els regals per als més joves encara arriben de mans de Melcior, Gaspar i Baltasar, la cosa canvia. És més, l’oportunitat millora si afegim que dos de cada tres adults preferim guardar-nos alguna comanda per als mags d’Orient.

D’uns anys ençà, el concepte nen hiperregalat apareix reiteradament durant les festes nadalenques. Bàsicament, es refereix a l’excés de regals que la mainada rep en aquestes dates, però també en altres moments de la seva vida com aniversaris o celebracions diverses. Una desmesura inabastable per a les criatures que a més, desperta comportaments inconformistes, manca de creativitat i socialització. Després de Gran Bretanya, som el país que més gasta anualment en regals infantils i sovint, com passa ara, en pocs dies de diferència.

Recordo el meu pare explicant com tres llaunes es convertien en un tren de joguina en un país maltractat per la guerra. Penso amb mi mateix al costat del meu germà, quan el dia de reis rebíem amb il·lusió només alguns d’aquells regals amb què somniàvem desperts durant mesos. Avui, en canvi, els experts asseguren que la mainada viu amb angoixa i frustració aquests dies, malgrat l’allau de regals. És el resultat d’un consumisme malentès i a la vegada, el fruit d’una forma de compensació de molts pares i mares per la manca de temps que dediquen a les seves filles i fills.

Aplicar una mica de sentit comú i transmetre una bona dosi de valors potser ajudaria a millorar aquesta situació. De moment, us proposo afegir un desig a la carta dels reis encara que sembli una contradicció: Demanem una mica més de temps i de més qualitat per compartir amb aquelles persones que estimem. Feliç Any Nou!