Salut

Les festes de Nadal i el seu significat

"Omplir un seient d’una taula de Nadal no és gens fàcil ni senzill, ans al contrari, pot ser molt dolorós i trist. I pot provocar un seguit d’emocions als qui l’han compartida any rere any amb l’absent"

Dra. Maria Antònia Bonany

Dra. Maria Antònia Bonany

La majoria de persones, només de llegir aquest títol, ja s’imaginen quin és el tema que tractarem aquesta setmana en aquest espai. Doncs sí, són les festes de Nadal. Perquè aquestes potser són les més esperades de tot l’any. I quin significat tenen? A les nostres contrades, estaven relacionades amb la religió catòlica i anaven acompanyades d’àpats en família.

I ja ho diu la dita: «Per Nadal cada ovella al seu corral». Ara potser moltes persones no saben que és un corral. El corral és el lloc on viu l’aviram a les cases de pagès. Aquest bestiar també se sol passejar per l’era de la casa. L’aviram està format per animals de ploma: les gallines, les guatlles, les oques, els ànecs o els estruços. I la tradició culinària nadalenca és coure algun d’aquests animals a la cassola tot fent el xup-xup, de vegades durant dies, perquè la carn rostida és més gustosa si es deixa reposar i es va coent a foc baix, lentament, a còpia d’hores... i menjar-se-la per festes.

A còpia d’anys, aquestes tradicions han anat canviant. Sobretot pel que fa al sentit religiós de les festes de Nadal, que s’ha anat diluint. Hi ha ajudat la bonança econòmica dels darrers anys. Ara no es fa tan evident l’arrel religiosa i s’han transformat, en unes festes més consumistes. Però perduren moltes de les trobades familiars, amb més o menys fortuna, a la vora d’una taula ben parada amb aliments selectes, de quilòmetre zero o vinguts de qui sap on, de lluny que venen. La tradició assigna a cada familiar un lloc a taula que sempre sol ser el mateix. Però de vegades passa que la persona que havia d’ocupar el seient no hi és. De vegades alguna cadira queda buida, està lliure. Perquè el «titular» està «absent». Les causes que no hi sigui poden ser diverses, pot estar de viatge, pot haver deixat de formar part de la família o senzillament la mort se l’ha endut. Omplir un seient d’una taula de Nadal no és gens fàcil ni senzill, ans al contrari, pot ser molt dolorós i trist. I pot provocar un seguit d’emocions als qui l’han compartida any rere any amb l’absent. I l’espai buit a la taula ens porta el seu record i l’evidència que no serà al nostre costat. Però, de sobte, algú ocupa aquell lloc i els comensals respecten el canvi de persona a la cadira. Perquè la finalitat és mantenir unida la família. I a mida que passen els anys falten més persones a la taula de Nadal, però també se substitueixen per d’altres, habitualment més joves. De vegades són tan joves, que s’asseuen a taula en una trona. Veure una trona ocupada per un infant ens anima a pensar que la continuïtat de les festes i les tradicions estan garantides.

De vegades, a la nit de Nadal, algú s’aixeca de la taula i mira el carrer des de la finestra del menjador. I pot haver vist una persona, amb aspecte de passar fred i gana. Potser està sol i ningú no el troba a faltar a cap taula parada de menges exquisides. De sobte una persona se li acosta, es parlen i marxen plegats. És un voluntari que lluita contra les desigualtats? Perquè, sí, hi ha persones que tenen cura dels més desvalguts i els ofereixen menjar i una llar. I amb aquestes accions fan més humanes, no només les festes de Nadal, sinó tots els dies de l’any. Aquesta és una de les essències de les festes de Nadal.