L’any de la solidaritat rosinca

No ha estat un any gens fàcil per ningú. Hem viscut novament mesos convulsos en tots els sentits i on la resiliència i la nostra capacitat d’adaptar-nos a les circumstàncies adverses ha estat imprescindible i on Roses no n’ha estat gens aliena. Tot just començant a recuperar-nos de la pandèmia va arribar la invasió russa provocant una forta inflació que s’ha fet notar a la butxaca de les famílies augmentant les desigualtats, l’exclusió i la precarietat. L’any també va començar amb un ensurt a causa d’un incendi que es va declarar al Parc Natural i que ens va deixar sense alè algunes hores. De fet, malauradament el foc ha estat un trist protagonista enguany. L’alegria d’haver recuperat el carnaval després de dos anys de confinament va quedar truncada per les flames que van devorar la nau on les colles guardaven les carrosses, deixant només les cendres.

Per sort, contrastant amb els difícils escenaris en tot moment la gent ha tornat a mostrar la seva cara més solidària. Roses no es caracteritza precisament per tenir una gran xarxa comunitària ni es fa la vida característica d’un poble i fins i tot l’associacionisme rosinc es troba en una situació molt delicada. Però, així i tot, quan cal la gent de Roses no s’ho pensi ni un moment quan es tracta d’ajuda, donar un cop de mà o fer el que calgui per ajudar a qui més ho necessita. Molts han estat els exemples: des de la recaptació de fons per ajudar a les colles de carnaval organitzat per Joventut Rosinka, passant per les desenes de festivals i activitats de les escoles de dansa i clubs esportius, la cursa en bici simbòlica a la plaça de Catalunya d’en Ferdy, la donació dels pescadors esportius La Perola a benefici de la Fundació Roses Contra el Càncer i fins a les activitats que aquest mes s’organitzaran per La Marató.

Vivim constantment una síndrome rosinca de polaritat i no acabem de ser ni poble ni ciutat i potser totes aquestes mostres de solidaritat i compromís ens han d’ajudar a construir una nova identitat compartida sense renunciar mai a l’essència. Mentrestant continuarem fent gala de la R de Roses que també podria ser de Resiliència.