Tornen a casa per Nadal

M’agrada la publicitat. Obvi, pensareu. Però aquest interès va més enllà de l’estrictament professional. No sabria dir-vos quan va començar l’idil·li perquè ve de lluny. Soc de les persones que és capaç de passar-se hores gaudint dels anuncis presentats en els festivals Lions de Cannes i El Sol, impulsats per l’Asociación Española de Agencias de Publicidad, dues de les convocatòries més importants del sector. Són petites meravelles de la seducció.

Per a un dels gurús de la publicitat, l’americà Jef Richards, «la creativitat sense estratègia s’anomena art. La creativitat amb estratègia s’anomena publicitat». Interessant reflexió. De fet, són moltes les obres d’art que han inspirat anuncis. Ara bé, també hi ha molts grans artistes que han fet publicitat com Toulouse-Lautrec, Ramon Casas, Joaquín Sorolla o el nostre Salvador Dalí, autor entre altres del logotip del Chupa-Chups. Treballs que, moltes dècades més tard, ja són considerats obres d’art com ens recorda l’exposició Cartells de la vida moderna. Els orígens de l’art que presenta actualment CaixaForum Girona. Els hereus d’aquell poderós mitjà de comunicació de començaments del segle passat són els anuncis que ara ens proven d’atraure i persuadir des dels mitjans convencionals, però també a través d’una creixent multiplicitat de canals nous. Tot un nou repte per als creatius.

Que diferent era tot quan les campanyes de Nadal de fa uns anys es convertien fàcilment en un fenòmen social. Quants no recordem les estrelles convidades per a un anunci de cava; les cançons d’unes nines famoses i d’un torró d’ametlla; l’Edu, inesgotable felicitant les festes; i aquell calb d’un sorteig que encara es reinventa cada Nadal. Petites obres de l’art de la persuasió que ara mirem com a consumidors, però que d’aquí a uns anys, possiblement, algú elevarà a una categoria superior. Com diu el pare del Te gusta conducir, Toni Segarra: «Sense publicitat, sense bona publicitat, el món seria tristíssim».