El mitjà és el missatge?

Trenta anys, aquesta és la data rodona del primer SMS (Sistema de Missatges Curts) de la història; i aquell primer missatge era una felicitació nadalenca: «Merry Christmas». No sé si la dada té un valor incalculable, però sí que té valor aquest primer missatge perquè fa un any, aproximadament, un canadenc el va adquirir en format NFT (non-fungible token, un sistema d’autentificació digital que permet la compra i venda) per 107.000 euros. Tot un rècord, i una felicitació milionària.

Després, va arribar WhatsApp, Telegram i un sense fi de plataformes de missatgeria que van millorar i multiplicar les possibilitats. Fins i tot als que tenim una certa edat, ens costa recordar la vida abans de totes aquestes andròmines que portem integrades a les nostres vides, com si no ens en poguéssim desprendre.

L’inventor, o el primer que va poder dur a terme aquell missatge, es deia Neil Papworth i li envià a Richard Jarcis –en aquell moment un dels caps de l’empresa Vodafone–, el 1992. Acostumats com estem –malacostumats– que la tecnologia sigui gratuïta o com a mínim això ens pensem, els SMS eren de pagament i es facturaven de la mateixa manera que el temps de trucada.

L’any 2007 es van enviar més de 4.000 milions de SMS, amb una facturació milionària, però avui en dia altres aplicacions l’han substituït i gairebé són fòssils. De fet, la missatgeria de mòbil neix aproximadament quan es generalitza el mòbil particular –sí, aquelles andròmines enormes amb una bateria que en prou feines duraven un parell d’hores i no es tenia cobertura enlloc–.

L’era de la comunicació personal s’ha multiplicat d’una manera difícilment creïble vista amb perspectiva; hem guanyat en quantitat d’informació que ens arriba d’arreu, estem connectats a tota hora i pensem que tothom ho està amb nosaltres, la qual cosa no és del tot certa o no del tot ajustada a la realitat; una realitat que normalment desconeixem. Potser per això, crec que el mitjà és el missatge, i no ens n’hem adonat encara.