Bandirs, nafirs i cap contenidor bolcat

El dia de l'Espanya-Marroc, les xarxes socials, els missatges de WhatsApp i les converses de bar m'empenyien a anar a la Rambla de Figueres un cop s'acabés el partit. Volia gravar quatre imatges amb el mòbil, pel diari, perquè ben segur hi hauria «ambient», fos quin fos el resultat. En aquell moment, desconeixia si seria una celebració únicament festiva o si s'hi afegiria un punt de vandalisme. La victòria històrica del Marroc va acabar portant unes 800 persones al centre de la ciutat, moltes més, per cert, de les que hi va haver quan la selecció espanyola va guanyar el Mundial el 2010.

Sincerament, m'esperava trobar algun contenidor encès o bolcat. Res més lluny de la realitat en els tres quarts d'hora que hi vaig ser i amb els quals en vaig tenir prou. Estava molt equivocat. Només vaig veure grups d'adults, nens i famílies senceres ballant i cantant a favor de la selecció marroquina, amb bandirs (tambors), nafirs (instrument de vent), banderes del Marroc i alguna amaziga i espanyola. Una rua iniciada al carrer la Jonquera, passant per la plaça de l'Ajuntament, carrer Girona i desembocant a la placeta baixa de la Rambla. Els clàxons dels cotxes no van parar de sonar per la ciutat durant dues o tres hores més després que s'acabés el partit.

Va acabar sent com qualsevol altra celebració futbolística a Figueres. O potser fins i tot millor, exemplar. Cap mena d'incident, segons fonts policials. Només a objectar que algun individu es va atrevir a pujar al damunt de l'escultura dedicada a Salvador Dalí representada en un tub d'acer inoxidable a la part baixa de la Rambla, de la mateixa manera que ha succeït en altres celebracions com quan el Barça guanyava títols. Us recomano un recent fil a Twitter del periodista Pau Subirós precisament analitzant l'alegria a Figueres d'un títol blaugrana que va acabar amb un atac al local de la penya madridista i amb l'arrest d'en Youssef.