Els drets dels humans

Els articulistes escriuen articles, els sanitaris atenen persones malaltes, els juristes fan lleis i els periodistes es dediquen a informar. Podríem parlar d’un munt de professions i de les seves competències. Però avui parlarem de l’ONU (l’Organització de les Nacions Unides) que té, entre altres funcions, la de vetllar per l’acompliment de la carta dels drets humans. Perquè ja fa temps, concretament el dia 10 de desembre de l’any 1948 es va aprovar aquesta declaració universal. Però potser, després dels 74 anys del seu naixement, encara hi ha qui no els coneix o no els reconeix.

Els drets humans són inalienables i són per a tothom, independentment de la seva raça, sexe, nacionalitat, llengua, religió, ètnia o qualsevulla altra condició que caracteritzi a un ésser humà. La declaració conté trenta articles i comença afirmant que tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets. En aquests articles, es recullen aspectes tan importants com elementals, com són la fraternitat entre les persones, el dret a la vida, a la llibertat i a la pròpia seguretat, la prohibició de l’esclavitud, de la tortura, de les penes o els tractes cruels, inhumans o degradants. Contempla el dret al reconeixement de la personalitat jurídica i la igualtat davant la llei. Declara que no s’infligiran ni tortures, ni penes o tractes cruels, inhumans o degradants, com tampoc ningú serà detingut, pres o desterrat arbitràriament alhora que es garanteix el dret a ser sotmès a un judici just.

Totes les persones tenen dret a circular lliurement, a triar la seva residència i a sortir de qualsevol país i a retornar-hi. Tothom té dret a la presumpció d’innocència fins que no es provi la seva culpabilitat i a la defensa jurídica. I preveu molts altres drets com són, en cas de persecució, el de l’asil, el de tenir una nacionalitat de la qual no es pot privar. També es té dret, a partir de l’edat núbil, al casament fet en lliure i ple consentiment com també es té el dret a formar una família, que ha de gaudir de protecció social i estatal. Tothom té el dret a la propietat i de la qual no se li’n pot privar arbitràriament. També es reconeix el dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió. Com també es té el dret a participar en el govern del país i a escollir representants que respectin la voluntat del poble en unes eleccions. Es té dret a la salut (des del punt de vista de la promoció i prevenció de la salut i de l’assistència sanitària) i a disposar d’un sistema sanitari i com també a la seguretat social. Es té dret al treball escollit lliurament, en condicions equitatives i satisfactòries, amb dret d’atur i mantenint la premissa que a igual feina li correspon igual salari i amb una remuneració justa i satisfactòria. S’ha de garantir el dret al descans i al lleure, a una maternitat i a una infantesa protegides, a l’educació i a la cultura. I encara n’hi ha més de drets recollits en aquesta carta. Però es compleixen sempre?

Acabarem com hem començat. Direm que totes les persones del món, independentment de si treballen o no i de les professions que exerceixin (articulistes, sanitaris, juristes, periodistes...) han de ser coneixedors, observadors i garants d’aquests drets humans.

Subscriu-te per seguir llegint