Tramuntanades

Creativitat

«Una de les expressions que es fan servir últimament respecte a les capacitats humanes és «floriment». Sembla que hem de «florir» en totes les nostres capacitats. I és una expressió ben bonica.»

Maria Crehuet

Maria Crehuet

Escolto en una conferència, que la creativitat no és un valor que s’ha de desenvolupar, sinó que és una realitat que posseeix tothom i que només necessita ser alliberada de tots els condicionants socials que la bloquegen i de totes les pors personals que la limiten, perquè no hi ha capacitat creadora sense que hi hagi llibertat.

Ser creatiu és imaginar, pensar, percebre, sentir i intuir. Vol dir saber desplegar idees noves, i també localitzar els problemes que es presenten en qualsevol àmbit de la vida i trobar-ne les solucions. En un dels espais on cal aplicar la creativitat és en la vida mateixa, ja que la vida de cadascú és una autèntica obra de creació. Tanmateix, sovint creiem que només són creatius els artistes de tots els camps de la cultura. I res més lluny, perquè no només qualsevol persona que sigui pintora, escultora, arquitecta, músic, escriptora, artesana, cuinera, etc., sinó tothom que està viu, encara que no ostenti cap etiqueta que la identifiqui, però que és una persona que transita per aquest món, té capacitats creadores. Tothom té els seus potencials creatius i tothom té la possibilitat d’aplicar-los completament.

Una de les expressions que es fan servir últimament respecte a les capacitats humanes és «floriment». Sembla que hem de «florir» en totes les nostres capacitats. I és una expressió ben bonica. Així, com un jardí florit i perfumat, de flors de moltes formes i colors, així som els humans... si donem llibertat a la nostra creativitat, a la nostra capacitat d’identificar un problema i donar-li la solució adequada, permetrem que la nostra alegria flueixi deixant sorgir les nostres capacitats de riure i, doncs, la nostra capacitat de ser feliços.

Per què no «florim»? Per què ens encallem en qualsevol problema? Per què no som capaços de deixar de banda expectatives de difícil compliment? Per què ens encallem pensant en el futur? Per què ens sentim frustrats davant la realitat? Per què no acceptem el present com una oportunitat a partir de la qual podem fer la nostra particular creació? Què ens ho priva?

Filòsofs de tots els temps diuen que el fet de no ser creatiu és només responsabilitat nostra. Els condicionants externs són indicatius de cap on podem dirigir les nostres capacitats, però no són determinants. Tenim capacitat de transformar la realitat que ens envolta, si sabem transformar-nos nosaltres mateixos.