Figueres

Un nou ateneu? Visca els ateneus!

"Tant de bo no n’hi hagi prou amb 250 m² i la vida, la lluita i els somnis surtin per les finestres i s’escapin per la porta i prenguin els carrers"

Sònia Pau

Sònia Pau

Que bé una setmana amb una bona notícia. Que si les bones notícies no són notícia, que si happyflowers, que si ja es veurà... Doncs no bona, no, excel·lent notícia: un nou ateneu a Figueres obert a la gent i a la comarca. Un tràiler sencer de bones notícies futures. Actes culturals i socials, actuacions, reunions, creació de projectes... o senzillament un espai on passar l’estona. Educació crítica, reflexió i interacció social.

La Iaeden-Salvem l’Empordà, el Centre Excursionista Empordanès i Òmnium Cultural Alt Empordà entomen el repte. El nou Ateneu arriba per enfortir la vida social i cultural de la ciutat i de la comarca, diuen les promotores de la iniciativa. Un espai col·lectiu per omplir de somnis, de llengua, cultura i natura. S’ha obert una campanya de col·laboracions econòmiques per adequar les instal·lacions: omplim250.cat. Es necessiten 30.000 euros.

Transformar un local per transformar la societat empordanesa. Per fer-la més justa i cohesionada. Les tres entitats tenen prou història i prou tradició i prou currículum per merèixer un vot de confiança. I prou valentia, ja d’entrada, per posar a sobre la taula, entre altres, aquests tres eixos de treball: lluita contra el retrocés del català, contra l’auge de l’extrema dreta i contra les conseqüències del canvi climàtic. No és posar-s’hi per poc, no. Cap dubte que són tres aspectes claus per al futur d’un Empordà amenaçat per molins de vent reals i per altres d’imaginaris de la mà d’una dreta masclista, xenòfoba, homòfoba i intolerant que guanya terreny. L’hora és greu i l’acció és urgent.

El Cafè Espanyol resta en silenci. La Sala Edison, també. Una ciutat que últimament no rep massa elogis ni té massa res a celebrar. Està molt bé que tres entitats compromeses amb el territori, la llengua i la comarca, i amb idees de futur uneixin forces i creïn un espai. Un espai per omplir-lo de vida i lluita i somnis. Tant de bo no n’hi hagi prou amb 250 m² i la vida, la lluita i els somnis surtin per les finestres i s’escapin per la porta i prenguin els carrers. Ai, els carrers! Un nou ateneu ben a prop dels carrers que van respirar Salvador Dalí i Narcís Monturiol, però amb una vida, unes lluites i uns somnis renovats. Que ja toca...

Gràcies per posar-vos-hi i visca el nou ateneu!