Governar una ciutat no és possible sense teixir aliances i complicitats. Aliances al mateix municipi amb entitats, associacions i entre diferents col·lectius, i també molt important amb els municipis veïns. Cal governar sempre amb mirada llarga i la ment oberta, amb visió de ciutat i de comarca.

L’Alt Empordà és una comarca única, una joia que hem de preservar i potenciar, i des de Figueres, com a capital, tenim la responsabilitat de teixir xarxa entre la resta de municipis per a treballar plegats cap al mateix objectiu.

La setmana passada em vaig reunir un cop més i ja en van uns quants, amb l’alcaldessa de Vilafant, Consol Cantenys, d’aquesta reunió en va sorgir un acord que considero imprescindible, la creació d’una taula de treball tècnica i política de planificació i negociació. Un pas endavant molt important, per establir, així, pautes de coordinació i col·laboració pels dos municipis. La proximitat de Figueres i Vilafant fan imprescindible que treballem coordinats, per a fer front als reptes compartits. Més de 50.000 veïns i veïnes (5.670 a Vilafant i 47.430 a Figueres) se’n veuran beneficiats.

L’aprovació pel Ple de l’Ajuntament de Vilafant i el dia 5 de desembre del Ple de l’Ajuntament de Figueres del conveni per implementar la proposta de desenvolupament dels sectors afectats pel rec Susanna i rec del Mal Pas, és un exemple de treball conjunt i bon veïnatge, i en vindran, segur, molts més. Àmbits com el transport, la mobilitat, la promoció i dinamització econòmica, equipaments, serveis públics, que ens afecten tant a Figueres com a Vilafant, i amb una coordinació, col·laboració, i cooperació eficient, eficaç, empàtica i solidària, posarem solucions a reptes compartits.

A Figueres, durant massa temps, s’ha governat mirant-se només el melic, obviant la resta de la comarca, fins i tot mirant-se de reüll. La governança i el treball conjunt amb els 67 municipis restants i sobretot amb els municipis que conformen l’àrea urbana de Figueres és un dels objectius del nostre govern, i la signatura dels protocols de bon veïnatge i aquest acord de taula bilateral són el primer exemple que estem posant fil a l’agulla.

Treballem per la comarca, però, sobretot, treballem per la gent. Si volem una societat cohesionada, hem d’incentivar un bon veïnatge, i ho hem de començar des de les institucions. Amb aquesta taula de treball, demostrem que el bon veïnatge és possible, i necessari, si volem caminar cap a un mateix objectiu.

Compartim un projecte de comarca. Hi ha molts fronts oberts que cal gestionar, i, si unim forces, ho farem molt millor. Per tenir bons veïns també hem de ser bons veïns, això ho podem aplicar a tots els àmbits de la vida.