En aquesta vida es diu el pecat, però no el pecador. Començo per aquí, perquè em vaig comprometre a no dir noms, però res no m’impedeix explicar els fets.

Un dia de finals de la primavera passada em va trucar un bon amic, des de Barcelona. Amb càrrec i carrera brillant a l’empresa privada. Empordanès de confiança. «Escolta, tinc un compromís gros. Hauria d’acompanyar una parella a fer una visita a l’Escala, però no puc venir, m’ha sorgit un entrebanc. Podries fer-ho tu?». M’ho va dir amb un to sospitós, sobretot quan em donava detalls: «Veuràs, ell és un xic especial, un geni molt sorrut...». Vatua l’olla, vaig pensar. L’amic aviat em va treure de dubtes. «Ei, és un home important, li van donar un Nobel temps enrere. Li agrada passar desapercebut».

Després de saber-ho, em va preocupar molt que fos sorrut. I no em va importar gens haver d’amagar que acompanyaria un Nobel. «Estic ben segur que no el coneixerà ningú, els científics no són mediàtics». Va ser la meva ingènua resposta.

Els vaig recollir a l’estació de Figueres-Vilafant. No em va costar gens identificar-los. Ja feia bon temps i convidava a portar roba informal. No era el cas. Sobretot ell, arribava amb traje i corbata. «Qualsevol li diu que se la tregui», vaig pensar.

Vam dinar en un acollidor restaurant escalenc després d’arribar a la vila passant pel camí de la Font. Em van fer aturar sobre la cala de la Creu. Des de la roca d’en Massanet van poder admirar la badia i el perfil d’Empúries, que era l’objectiu de la seva vinguda.

Havia de ser una visita de curta durada i no ho va ser. Van quedar fascinats. El dia, assolellat i de cel blau, acompanyava. El recorregut pel jaciment va respondre a les seves expectatives. Just quan érem davant del port d’en Perris, un home es va acostar amb humilitat, allargant la mà. «És un honor veure’l a l’Escala», va dir, admirat d’haver reconegut un premi Nobel. I la dona, amb més humilitat encara, li va dir, «l’honor és nostre, d’haver pogut conèixer aquest poble tan meravellós». Aquesta tardor han tornat, m’ho han fet saber. I s’hi han estat quatre dies.