Cal reconèixer la feina feta durant la transició per aquelles dones valentes que varen posar els ovaris al cim de la taula per iniciar el procés de dignificació del sexe femení en aquell gris país que heretàvem. Eren temps de canvis i en les ràdios mundials sonava Woman, de John Lennon, magnífica cançó que recomano reescoltar, ara que farà anys de la seva mort i que, rere una declaració d’amor a la seva dona nipona, amagava, tal com ell mateix va declarar, una oda de reconeixent a les dones del món.
Vull pensar que, quan hem gastat un 20% del segle XXI, ja no hi ha debat sobre la igualtat de sexes i que homes i dones, amb les seves diferències i particularitats, opten a les mateixes opcions, tenen els mateixos drets i que en cap cas hi ha discriminació per motius de sexe. Soc conscient que aquest escenari idíl·lic no és real, només cal observar la realitat i llegir les notícies, no només en països on les tradicions masclistes encara sobreviuen, sinó també a prop de casa. De totes maneres, hi ha motius per a l’esperança i cada dia es fan passes endavant.
Un exemple molt clar és el futbol, esport històricament masclista –com s’ha demostrat en organitzar el mundial en un país que no respecta els drets de les dones– però, en el qual les noies, ajudades per un magnífic domini del joc, omplen estadis i acaparen l’atenció, superant, en alguns clubs, els elogis de l’equip masculí.
Professionalment, formen part dels equips directius d’empreses, l’administració pública i política i fins i tot en tallers i altres dures feines, la qual cosa hauria de ser normal, però que fins no fa tant, era impensable.
Una prova irrefutable de la seva capacitat de convocatòria i cooperació va estar, fa setmanes, quan la marea rosa va córrer pels carrers de Figueres, com s’ha fet en altres localitats.
Dimarts passat, a l’Auditori dels Caputxins va haver-hi una mostra més, amb la VII edició d’ «e-Woman», on Sílvia Osuna, Inma Serra, Xènia Semis i Maria Rosa Agustí, entre altres, varen omplir una matinal per alimentar la inspiració i la superació femenina. Una jornada amb bona participació, malgrat l’horari programat, que es desplaça en forma de tour per diverses ciutats on dones significatives de cada localitat exposen les seves experiències.
Un pas (o millor dit, una passa) més en el camí costerut que iniciaren les valentes dels vuitanta i del que, malgrat la distància recorreguda, encara té molts esculls i revolts per salvar.
