Fa pocs dies que ja és a les llibreries i té tota la pinta que esdevindrà un dels llibres més llegits, perquè realment s’ho val. Han començat a fer-se les presentacions a Girona, Figueres o Torroella de Montgrí per donar a conèixer el llibre, però també per fer-li un homenatge a l’escriptor figuerenc més rellevant de les lletres catalanes contemporànies, i comença a ser un títol que sona pertot arreu.
La combinació és realment atractiva. Per una banda, l’extraordinària tècnica narrativa de Vicenç Pagès, de l’altra, l’alt grau de documentació que ha acumulat l’autor en la confecció de llibre i, per últim, una temàtica tan suggestiva com és la família Kennedy, el seu entorn i l’etapa històrica al voltant d’ells i del magnicidi del president dels Estats Units el novembre de 1963.
I parlo de suggestiva perquè és, gràcies en bona part als mass media, un fenomen global que d’una manera o una altra ens interpel·la encara que estiguem a milers de quilòmetres de distància i ens converteix en personatges propers a persones i situacions totalment alienes.
Perquè Kennedyana atrapa des de la primera plana fins a l’última. La temàtica, les referències literàries, musicals o cinematogràfiques ens envolten, acompanyades per la destresa narrativa i la fina ironia de l’autor de tal manera, que resulta tan familiar la lectura que qualsevol diria que ens estan parlant d’un parent llunyà o d’una família del nostre barri. La proximitat –pensem que a Figueres, per exemple, el president Kennedy té dedicat un carrer– és una paradoxa i alhora una peça clau.
El mes d’agost passat vàrem perdre un dels millors escriptors de les darreres dècades, que sabia copsar el seu entorn com molt pocs, i ens ha deixat com a llegat un dels llibres més apassionants que podem trobar a les prestatgeries, que té el component just d’atemporalitat, misteri i un vague aire d’eternitat sobre un passat recent que ens subjuga seixanta anys després. És un d’aquells llibres que generen lectors i ganes de llegir. Una mena de cercle virtuós que costa molt de trobar.
