Més enllà dels 50.000 habitants

Un dels objectius de Joan Armangué era convertir Figueres en una ciutat de cinquanta mil habitants a començaments de segle. Hi ha qui veu en aquella dèria de l’exalcalde, l’origen de l’estat actual de la ciutat. Una anàlisi massa simple, errònia m’atreveixo a afirmar. La situació present és fruit d’una tempesta quasi perfecta que ve de lluny i en què el creixement demogràfic és un ingredient més. L’entrada en el Club dels 50.000 havia de ser una oportunitat perquè representava, entre altres, l’arribada de més recursos econòmics. Però com assegurava Jean-Jacques Rousseau, en tota previsió s’ha de «comprendre que no és possible preveure-ho tot».

Fa uns dies, l’Institut d’Estadística de Catalunya va posar data al somni de l’exalcalde. El llindar dels cinquanta mil figuerencs se superarà el 2032. Segons les Projeccions de població 2021-2041, Figueres serà un dels 644 municipis catalans que creixeran en aquest període, xifra que també n’inclou quaranta-cinc més de l’Alt Empordà. De fet, el comportament de la comarca s’ajusta a la mitjana catalana, on dos de cada tres municipis creixeran bàsicament per la migració, perquè el creixement natural serà negatiu. Només Agullana mantindrà el 2041, el mateix nombre d’habitants.

Terrades (+30,84%) se situa com un dels deu municipis que més creixeran a Catalunya, on també destaquen Palau de Santa Eulàlia, Lladó i Rabós. A l’altra banda, Colera (-32,9%) serà un dels que més habitants perdrà. Altres poblacions que veuran disminuir significativament els seus padrons són Portbou i Darnius.

Tenim dues dècades per veure com acaben aquestes previsions. Ara bé, d’aquí a sis mesos, el nostre futur es torna a decidir a les Eleccions Municipals. Incorporar aquestes dades al debat polític seria una bona eina de treball i més quan Figueres es perfila com una de les ciutats que tindrà la població més jove de Catalunya el 2041. Una nova oportunitat que hem d’evitar perdre.