Assisteixo a una xerrada on el conferenciant parla dels gaians, o sigui, aquelles persones que viuen amb i com la Terra, mentre –continuen dient– els humans viuen a la Terra. Aquesta diferenciació que fa –i que remarca– de viure a o amb i com, ens posa davant l’evidència del distanciament que els humans hem anat fent de l’espai que ens acull i ens alimenta.

Evidentment, conec el terme Gaia i sé que vol representar la Mare Terra. És un mot que deriva de la paraula grega amb la qual els antics anomenaven la gran mare de tots els déus. Però mai havia sentit aquesta transposició en un isme, ja que és el que trobo en buscar-ho al gran Google. Resumint, diu que el gaianisme, conegut també com a «religió de Gaia», és una opinió filosòfica holística i espiritual. El suport científic a aquesta teoria ve de la creença de la «Hipòtesi Gaia» i de la teoria dels sistemes vivents, i és d’on beuen la majoria dels moviments ecologistes.

Però mentre rumio sobre aquest tema, m’arriba un correu electrònic on, a la base, la seva emissora hi té escrita aquesta frase de Leonardo Boff: «Hem de sentir que Som Terra, un sentiment que sorgeix espontàniament en qualsevol humà quan s’adona que el nom d'home deriva, cabdalment, de la paraula llatina humus, que vol dir terra bona, terra fèrtil».

Llavors... home versus gaian? Gaian versus home? O de l’home que viu a la Terra n’hauríem de dir un altre nom? Explotador? Inconscient? Suïcida?

El psiquiatre i pensador italià Roberto Assagioli, que va ser pioner de la psicologia humanista i trans-personal, va crear el que s’anomena «psico-síntesi», que presenta un enfocament global del desenvolupament humà, i el porta més enllà dels propis problemes de la personalitat. Aquesta psico-síntesi es planteja com «un conjunt de mètodes orientats a fomentar i promoure la integració i harmonia de la personalitat humana», però sense oblidar que aquesta harmonia d’expressió individual ha de basar-se en «un principi més ampli, el d’una llei general de síntesi inter-individual i còsmica». La nova física quàntica també ens explica que en aquest univers tot –tot!– té consciència, des de l’àtom més petit a la galàxia més gran, i ens diu que formem part d’aquest tot amb el qual bateguem conjuntament i del qual en som un dels esglaons..., humans? Gaians? O...?