L’esport rei mou passions a tot el món, i, a l’Empordà, també. Tanmateix, no té res a veure l’esport professional d’elit amb l’esport de base. A la nostra comarca, cada poble sol tenir un club de futbol, en el qual hi ha diferents categories, i nanos de totes les edats. Moltes famílies empordaneses segueixen els seus fills i filles en els partits de cap de setmana. Els entrenaments setmanals fan equip, serveixen per formar-se i per fer esport, així com per aprendre a conviure.
La importància de l’esport base com a eina d’integració, aprenentatge i salut està fora de tot dubte. Practicar un esport sigui futbol, bàsquet, o qualsevol altre, aporta multitud de beneficis. A la comarca sempre hem tingut la Unió Esportiva Figueres com a pal de paller del món futbolístic, fins i tot vàrem estar a punt de pujar a primera, i guanyar una Copa del Rei! I d’uns anys ençà el Peralada s’ha afegit a la festa, com a club que fa molt bona feina. Totes dues entitats tenen moltíssima mainada a les seves files, i aporten molt a la nostra societat.
Món a part el configuren la FIFA, la UEFA i la LFP, així com les federacions, aquí parlem de negoci pur i dur. La qüestió és fer calés amb les figures i els equips, prioritat total del Money, Money... i això provoca rebuig, aversió i repulsa, a parts iguals. I sota aquesta premissa es va escollir Qatar per fer aquest mundial, segur que els petrodòlars van tenir-hi molt a veure. Presumptament, es parla de comissions milionàries, de compra de vots, de delegats i dirigents banyats en or. Un mundial de futbol en un país farcit de petroli i de duros (que dirien els nostres avis), per primer cop a la història es fa en un mes de novembre i desembre provocant l’aturada de totes les competicions nacionals i internacionals, fet totalment inèdit! Imagineu la quantitat de petrodòlars pagats per assolir l’objectiu. Les denúncies de les condicions sofertes pels obrers del mundial, de les moltes morts produïdes (ningú sap el nombre real) en la construcció dels estadis, i les condicions del règim provoquen rebuig i aversió a parts iguals.
La pela és la pela, i per això el Mundial es fa a Qatar, esperem que l’espectacle esportiu s’ho valgui i que l’esdeveniment provoqui canvis a millor en aquest país tan mancat de drets humans bàsics i de respecte per les eleccions personals de cadascú.
Des de la comarca els futboleros el seguirem amb passió futbolera i amb recança pel lloc escollit.
