Façanes

Quan caminem tenim la tendència, instintiva, a mirar a terra per evitar l’obstacle que ens provoqui una entrebancada o per sortejar les tifes dels gossos d’alguns irresponsables. Així les coses, només ens fixem en els vianants, en l’estat de les voreres, la senyalització horitzontal, la brutícia de terra i en tot allò que serveixi per penjar crítiques a les xarxes socials.

I ens perdem una de les parts més interessants dels pobles i ciutats, que són les singularitats i les formes de les façanes dels edificis sencers.

Sobretot, en els centres de les viles, on es concentren els més antics, els que es podrien anomenar històrics, on es poden observar veritables obres d’art arquitectòniques.

És fonamental que aquests habitacles guardin la seva essència i que, malgrat que es modernitzin a l’interior, de portes en fora conservin la forma que les fa incomparables, que donen caràcter al poble i ens expliquen la seva vida a través dels anys.

Fa uns dies, en l’entrevista online d’emporda.info, l’alcaldessa de Figueres va dir que durant el seu mandat s’han donat ajudes per rehabilitar 70 façanes i certament, passejant pel centre, vaig poder constatar que, malgrat que encara hi ha molta feina per fer, val la pena aixecar el cap i sorprendre’ns amb les formes i els colors d’alguns balcons, finestres, porticons, gàrgoles, inscripcions, sanefes, escuts i terrasses amagades.

El problema del centre de Figueres és que, malgrat que s’ha de reconèixer que l’aspecte ha millorat, fa anys que ha deixat de ser històric, ja que la seva gent ha marxat i l’ambient, quan cau el sol, tanquen les botigues i marxen els visitants, no convida al passeig, ni a ramblejar, com dècades enrere.

Es diu d’alguna gent superficial que «només tenen façana» i això és, metafòricament, el que passa al cor de Figueres, que està netejant la imatge, però encara falta molta feina per aconseguir que els propietaris renovin els habitatges, que l’accés sigui més fàcil, l’aparcament més barat i que la gent vulgui tornar a viure-hi. Això seria la quadratura del cercle o, més ben dit, del centre.

Us aconsello que, quan aneu pel carrer, estireu el coll, camineu altius, aixequeu la vista i gaudiu d’un paisatge diferent que potser us farà canviar l’opinió de la vila visitada.