En el ple municipal de Figueres del mes d’octubre passat va tornar a sortir la proposta de dividir la ciutat en districtes. Això ja va començar el recorregut en l’anterior mandat, i ja llavors des del Partit Popular ens vàrem mostrar reticents a crear districtes en una ciutat de 45.000 habitants. L’estructuració en districtes és factible en ciutats grans com ho és Barcelona, però ben absurd en ciutats com Figueres.

L’any passat vaig assistir a la presentació del projecte a l’auditori Caputxins i vaig sortir convençut que era una forma de fer clientelisme per poder col·locar amics propers del govern de torn a cada districte, amb un objectiu ben clar: fer callar les associacions veïnals.

De moment ja portem uns quants milers d’euros gastats en contractar empreses de fora, com molts altres projectes que han quedat en calaixos i han estat pagats amb els nostres impostos.

Els barris no necessiten més burocràcia de la que ja hi ha –en molts casos excessiva– si no potencia les associacions i que ells siguin el vincle amb l’ajuntament, i ara actualment només serveixen per fer picabaralles entre govern i oposició. Quasi a cada ple surt la greu problemàtica de dos barris de la ciutat, sense posar-hi solucions per part de qui governa. Sorprenentment, des de l’oposició, per pur electoralisme, un grup amb tendència a desaparèixer, ens recorda que és l’hora dels barris. És clar que van amb molt retard i que mai surt bé intentar fer en uns mesos el que no s’ha fet en tot un mandant. El que els figuerencs han de saber és que aquest mateix grup, quan toca demostrar realment tot el que venen a les xarxes, els seus dos representants voten abstenció. Com és habitual en ells una de cal y otra de arena.

En aquesta vida, i més en política, s’ha de ser molt clar, i aquí el PP diu que no és no, i si la nostra veu es torna a sentir de nou en el consistori figuerenc a partir del pròxim 28 de maig, així serà, però no tan sols pels barris, sinó per tota la ciutat, perquè hi ha carrers, com on visc jo mateix, al carrer Méndez Núñez, o al voltant; carrer Nou, carrer Sant Pau... carrers cèntrics i dels més transitats de la ciutat, on ens sentim orfes de representació veïnal, i sembla que els problemes d’inseguretat, neteja, incivisme... només passin a certs barris, i no és cert, malauradament, la decadència s’estén pràcticament a tota la ciutat. Aquesta és la trista realitat, tot i que el govern visqui en una realitat virtual, i a l’oposició, uns estan més pendents de qui serà el seu candidat, i els altres buscant-se un lloc polític perquè el seu partit desapareixerà de la política, fins i tot en l’àmbit nacional. És clar que pel 28 de maig l’únic projecte creïble de ciutat serà el que aviat presentarem des del Partit Popular.