Aquests dies a la botiga he parlat molt en francès. Són clients molt agraïts, als quals els encanta la nostra petita ciutat, i molts d’ells repeteixen sovint. A França ja fa temps que el comerç de les petites poblacions com la nostra pràcticament ha desaparegut. Trobar petites botigues, on els propietaris els atenen en persona i ofereixen aquell tracte tan especial –que per desgràcia s’està perdent– els agrada.
Figueres és una ciutat amable amb els seus visitants, que compta amb una zona de vianants compacta i molt comercial, on es pot trobar pràcticament de tot, un fet no gaire corrent en ciutats de menys de 50.000 habitants. A vegades ens comparem amb poblacions molt més grans i importants i, és clar, tot ha de ser en la seva justa mida. A més disposem de quatre museus en ple centre, un de mundialment famós que en si mateix és una obra única: el Dalí. I, per acabar-ho d’arrodonir, tenim una molt bona restauració, a Figueres s’hi menja molt bé i existeix oferta per a tots els gustos i totes les butxaques.
Molts d’aquests clients són ja com amics, i sovint comentem temes d’actualitat, de França i d’aquí. La Covid ens va separar durant uns dos anys, temps en què no van poder baixar a la nostra ciutat, per les restriccions sofertes i la situació de pandèmia, i aquest any –tot just– ens tornen a visitar. La impressió personal que m’emporto de la majoria de converses, es podria sintetitzar en un: «Al loro que no estamos tan mal» com va dir el president Laporta.
Certament, a ulls dels nostres veïns francesos, no estem tan malament, o almenys ells tenen la impressió que a França tot va molt pitjor que aquí, i per això mateix molts es jubilen i es queden a viure a les nostres contrades. Els problemes existeixen arreu, i les percepcions són les que són. Als ulls dels nostres visitants, Figueres és una bona plaça, un molt bon lloc per visitar, per comprar, per menjar, o pels que venen de vacances instal·lar la seva base per descobrir tot l’Empordà.
I, per cert, molts catalans del nord volen i gaudeixen parlant en català, la seva cara irradia felicitat de poder parlar en la nostra estimada llengua. I us ben asseguro que aquests són molt més catalanistes que molta gent d’aquest costat del principat.
Figueres mon amour, esperem que per molts anys!
