Fa dos caps de setmana vaig assistir al Repensem l’Empordà que va organitzar l’Institut d’Estudis Empordanesos i aquest vaig participar en les Trobades Municipalistes que la CUP va organitzar a Viladamat. Després d’assistir-hi és impossible no pensar que calen molts més espais com aquests. Espais que intentin anar més enllà; que obrin debats que sembla que la voràgine del dia a dia no permetin tenir amb calma; que siguin espais de formació i aprenentatge; i, sobretot, que ens facin trobar i poder compartir visions i experiències que ens poden portar a sumar.
El món actual ens planteja molts reptes i ha obert problemàtiques que fins fa pocs anys eren del tot impensables. Estem en un moment de canvi i en el qual es necessiten plantejar alternatives reals que donin una millor resposta a la situació que estem vivint. És per això que aquestes jornades intenten posar l’accent en la necessitat de trobar nous marcs mentals i d’actuació. No podem donar sempre les mateixes respostes i des dels mateixos punts de vista.
Per posar un exemple d’això, a la jornada del Repensem (que anava sobre com ens relacionem amb la natura) hi va haver un moment que es va fer palès que s’intentaven proposar solucions a qüestions climàtiques amb models que sabíem que són incompatibles amb la solució. Per exemple, és evident que el model turístic imperant a la nostra comarca posa en risc la sostenibilitat a tots els nivells (climàtic, econòmic...), llavors no podem intentar suggerir una solució sense fer un qüestionament d’aquest model. No nego que sigui difícil sortir-ne, trobar alternatives i que els canvis que podria suposar deixar enrere aquest model són molt complicats d’assumir, però hem de prendre consciència que, si no realitzem aquests canvis, la situació en la qual entrarem pot ser irreversible i no podrem decidir com canviar-la (cosa que ara encara podríem fer). Hem de començar a assumir que moltes vegades ho volem tot i que en la majoria dels casos això és impossible: tots els canvis que es fan sempre tenen un cost.
En aquesta direcció, tant al Repensem com a les Trobades Municipalistes va sortir un concepte que crec que hem de començar a incloure en el nostre imaginari i que ha de formar part de qualsevol solució que plantegem: la sobirania. Aquesta fa referència a la capacitat en la presa de decisions sobre qualsevol tema. Hem de parlar i posar sobre la taula la necessitat de recuperar sobirania, ja que en l’actualitat en tenim molt poca en la majoria d’àmbits.
En el món globalitzat en el qual vivim ens afecta de forma molt directa el que passa a altres parts del món (la guerra d’Ucraïna en seria un exemple) i, per tant, no acabem depenent de nosaltres mateixos, perdent el control sobre la nostra presa de decisions. Evidentment, remar contra aquesta globalització és molt complicat, però penso que sí que hem de començar a fer accions que vagin encaminades a recuperar poder de decisió i a dependre de nosaltres mateixos en moltes direccions.
Si realment volem repensar la nostra realitat, cal que ho fem d’arrel i ens qüestionem des d’on busquem les solucions.
