La Fira de la Poma de l’Armentera, la Ruta de l’Art de Castelló d’Empúries, la Fira i Mostra de Formatge de Bàscara, la Fira de Vehicles d’Ocasió de Figueres, la Fira de la Cervesa, l’Aplec del Manol a Vilafant... Volen més activitats? Doncs esperin aquesta setmana amb fires a Siurana, a Cistella a la Vajol. No hi ha ni un sol cap de setmana que a la comarca, la societat civil o els mateixos ajuntaments s’organitzin per donar vida als seus pobles, dinamitzar l’economia o potenciar la cultura. Associacions, infinitat de voluntaris, polítics municipals que, dia sí i dia també, han de donar la cara davant dels seus veïns acaben configurant una mena d’exèrcit simbòlic que treballa pel país. A l’altre costat. Entre els que, aquests sí, tenen l’encàrrec de fer avançar el mateix país, ens trobem amb un panorama absolutament antagònic a l’esperit col·laboratiu que fa rutllar fires, rutes de l’art o festes major. L’absoluta divisió. El trencament del govern amb la sortida de Junts i la imatge del president Pere Aragonès aboca a governar, i a intentar aprovar uns pressupostos, amb el suport de només 33 diputats és absolutament descoratjador. Sobretot pels que, vespre a vespre, han perdut hores de descans o d’estar amb la seva família pel benefici de la comunitat.

L’anunci de nous consellers amb reconeguda capacitat tècnica com Joaquim Nadal o Natàlia Mas no amaga que, sense suports externs, el nou govern de Pere Aragonès no ho tindrà gens fàcil. No ja per encarar grans transformacions, sinó per gestionar un dia a dia que hauria d’estar centrat a posar en marxa polítiques que facilitin la vida als ciutadans. Precisament, aquests mateixos ciutadans que fan funcionar la Fira de la Poma de l’Armentera, la Ruta de l’Art de Castelló d’Empúries.

La contraposició entre l’esforç d’uns i la inacció dels altres, aturats per la seva permanent dedicació a les lluites partidistes, pot acabar generant una sensació de divorci entre el poble i els seus dirigents que no seria bona per a ningú. Fins al punt que, aviat, potser hi haurà més gent que pensi com Charles De Gaulle: «He arribat a la conclusió que la política és massa seriosa per a deixar-la en mans dels polítics».