L’any 1888, acabat d’arribat de París, en el pati d’armes del castell de Sant Ferran de Figueres, Josep Maria Cañellas fotografiava per encàrrec una jura de bandera –feta a mida– i altres maniobres militars que, finalment, conformarien el suplement que tancava els Àlbums Rubaudonadeu. Una enjogassada tècnica i alhora una meravellosa seqüència d’instantànies –una sort de precinema– en un moment en què la captura del moviment era tot un repte per a les càmeres convencionals i el cinema era tot just un somni desitjat per molts, això encara per arribar. Era un moment, també, en el qual el castell i la ciutat de Figueres estaven molt vinculats i compartien interessos comuns. En el seu recorregut per la ciutat, altres magnífiques i pioneres instantànies van ser captades en els seus carrers per la càmera de Cañellas. D’aquesta manera, des de la seva Rambla, Figueres projectava la seva vitalitat al món.
D’altra banda, aquest any 2022, gairebé un segle i mig després, com si volgués afegir-s’hi per a celebrar el Centenari de la Biblioteca Fages de Climent –institució que durant decennis ha sabut preservar amb cura i atenció les imatges de Cañellas– i amb un afany de protagonisme que avui ja descol·loca al personal, es programen al castell diferents actes de caràcter militar per a celebrar-hi la seva festa nacional. Entre ells, una jura de bandera civil, un concert militar, una jornada de portes obertes, etc. Un ventall d’actes que volen deixar clar per a tothom qui porta els galons en aquesta institució que s’allunya i es desmarca de la seva utilitat com a monument apte per a usos culturals per a fer-hi la seva paradeta. Perquè ens entenguem, Figueres té cinc monuments BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional): Torre Gorgot, Castell de Sant Ferran, Església de Sant Joan de Vilatenim, Museu de l’Empordà, i Patronat de la Catequística, i per alguna cosa serà... El més greu és que s’utilitzen les jornades europees del patrimoni cultural per obrir les portes del castell per a fer-hi el seu campament militar, no cultural.
Només amb la sospita que les imatges que se’n puguin extraure del castell aquests dos dies –i gràcies a la difusió que es fa amb els mitjans actuals– hauríem de convenir que la programació d’aquests actes no s’escau, està fora de tota lògica ciutadana, en general, i no hauria d’irrompre la dinàmica de programació cultural que amb moltes ganes i molt coratge porten, per exemple, associacions com els Amics del Castell, el Casino Menestral o altres entitats des de fa temps. El seu treball, en la línia del Pla d’usos del castell, sempre ha fet intuir les enormes possibilitats d’aquest equipament patrimonial o monument que ens pertany a tots, com actiu de present i un possible focus d’interessants i futures iniciatives culturals, turístiques, fins i tot universitàries.
Si bé els paràmetres de la modernitat ja van quedar fixats fa un segle, sembla que l’afany per l’efecte de la instantaneïtat atrau vells paradigmes que haurien d’estar superats. Si el castell, com a tal, com a equipament de defensa va quedar obsolet, no té sentit que s’hi facin cap mena de fastos ni celebracions militars. No cal tenir ni un perfil determinat ni un passat ni un present antimilitarista per tenir clar que el reptes de la contemporaneïtat com la solidaritat, la col·laboració o la cohesió social s’han d’encarar amb una eina ben afinada com és la cultura i no amb objectius estratègics i patriòtics que no porten enlloc. En això, Figueres hauria de tenir-hi molt a dir.
Així doncs, encara que la connexió del castell i la ciutat faci pujada, pel bé de la imatge de Figueres, seria millor que les previsions properes i les càbales futures sobre els usos culturals del castell ens desbordessin per tot arreu i que aquesta pel·lícula en blanc i negre de la jura de bandera civil quedés en una anècdota. Si Figueres necessita una sacsejada, que no tingui a veure amb aquesta tipologia d’actes. Algun dia aquesta feixuga hipoteca, que el castell suporta i de la qual els figuerencs i la resta de ciutadania en paguem les conseqüències, s’hauria de saldar a favor de la cultura.
